“Qui s’ho pugui permetre no tindrà cotxe privat”

Tinc 37 anys i espero que certa maduresa per millorar el transport i la vida dels altres. Vaig néixer a Segòvia, vaig créixer a Bilbao i vaig estudiar a Deusto. Tenim dos fills i la meva dona, el cotxe de casa, cada cop més innecessari. La política no ha

Em compro un patinet?

Si es fa aquesta pregunta és que està canviant la seva manera de desplaçar-se com la major part dels lectors.

D’aquí 10 anys ningú no tindrà cotxe privat?

No sé si desapareixerà del tot, però segur que a les grans ciutats es reduirà molt.

Ja no és un símbol d’estatus.

Perquè cada cop és menys pràctic. Només continua sent indispensable en zones rurals.

Les armilles grogues franceses encara necessiten gasoil per viure.

I per això qui pugui triar anirà prescindint del cotxe privat.

Per tant, què em compro?

Si viu en una gran ciutat, el que li sortiria millor és un transport multimodal en el qual utilitzarà diversos mitjans en el mateix trajecte.

Per exemple?

Som al centre de Madrid i si vol arribar al de Barcelona, començarà caminant...

Sa, pràctic i barat.

Per això, Espanya és el país d’Europa on més es camina. I, a més a més, tenim unes infraestructures envejables. I ho sé del cert,

perquè hem estudiat les de molts països.

I si tinc pressa?

Si té pressa, agafi el patinet més pròxim que s’inclourà en l’itinerari de tot el trajecte que per un preu total li oferirà una app.

Per arribar fins a quin altre mitjà?

Això variarà segons el seu pressupost: pot ser que una bici o moto elèctrica; cotxe amb xofer o llogat, avió, tren, bus...

La novetat és que un algoritme anirà proposant-me què és millor?

Sovint, l’última milla l’acabarem fent en patinet, perquè és una necessitat que no cobreix el transport públic.

Madrid ja està ple de trastos amb rodes per llogar a cada cantonada.

És part d’una etapa de transició en què la tendència és aglutinar totes les modalitats de transport en una plataforma. I no oblidem l’helicòpter.

L’agafava fa 20 anys entre Manhattan i el JFK per només 70 euros al canvi.

L’estem oferint com a part d’aquells itineraris integrats al centre de São Paulo i Ciutat de Mèxic. I no és tan car.

I els taxistes?

Nosaltres no som competència del taxi ni del transport públic. De fet, Cabify i el servei de taxi són models complementaris. A més el cotxe privat va desapareixent de les ciutats i això crea oportunitats per a tothom.

Seran taxis i Cabify sense conductor?

D’aquí 10 anys encara hi haurà conductors. En això l’evolució no serà tan ràpida.

Uniran tots els mitjans de transport en una app que optimitzi cada trajecte?

No som una empresa de vehicles de turisme amb conductor (VTC): som una plataforma de serveis de mobilitat i no només espanyola. Ja estem presents en 13 països i som líders en 130 ciutats.

He llegit que després de només 7 anys d’activitat ja valen 1.400 milions d’euros.

Sobretot tenim 1.600 empleats en plantilla i donem feina a més de 200.000 persones.

Com han viatjat tan ràpid?

Perquè des del principi vam veure que Espanya era massa petita. Cabify va començar el 2011, en un pis a Madrid. Els pioners van ser Juan de Antonio i Samuel Lown.

Com es van conèixer?

El Juan era a Singapur i jo, al Vietnam i la Xina, i quan ell va tornar a Stanford per la seva Enginyeria, jo vaig començar a estudiar Logística i Operacions. A Espanya vam oferir cotxes de gamma alta i no vam arrencar. Així que ho vam provar a Mèxic, abans que arribés Uber, amb la gamma mitjana i vam accelerar. I als EUA vam avançar Uber en la gamma mitjana.

I aquí?

Va trigar més, l’explosió va arribar fa dos anys i mig. Avui a Llatinoamèrica seguim creixent a tota velocitat: Colòmbia, Brasil, Argentina, Equador, República Dominicana, Panamà... Tenen una necessitat clara de mobilitat que nosaltres els podem donar.

Qui hi va posar els diners?

La part inicial de la inversió va sortir del Juan i d’inversors i amics. El Juan es va hipotecar.

Què ha estat el més difícil?

Fer-ho tot fàcil. Explicar què era un smartphone en països on encara no sabien què era una aplicació: com els feies entendre el que avui sembla tan senzill?

Algun secret?

L’algoritme que ho aconsegueix. Això sí que ha estat complicat.

I si els avancen amb una app millor?

El que crec és que podem estalviar molts diners als governs.

Ja ens dirà com.

Sovint un barri espera anys que arribi la línia del metro i quan arriba la ciutat ha canviat tant que l’obra inicial no té sentit. Crec que un bon algoritme pot ser més ràpid que algunes planificacions.

Vostè té cotxe?

No. La meva dona en té un que fem servir només per a algun viatge de llarga distància.

Per tant, és un mal negoci.

Per això jo ja no me’n compraré cap.