Pablo Casado i la seva ombra

En el moment de valorar els mals resultats que va obtenir el PP en les últimes eleccions generals, Pablo Casado va albirar que les eleccions europees i municipals seran la prova definitiva per determinar si el seu lideratge al capdavant del partit és viable. La prova de foc, segons les seves paraules, serà unificar de nou el vot de la dreta apel·lant al centre, per evitar la fragmentació de l’electorat.

Els resultats llancen una paradoxa que bé podria llegir José María Aznar: abans es trencarà la dreta que Espanya. La lògica de focalitzar el seu projecte de convivència a Espanya basat a derrotar l’independentisme reduint al no-res la seva autonomia ha resultat errònia, tant a Espanya com a Catalunya. Tant és així, que Casado, en un esforç d’interpretar

F. RIERA, correctament els resultats, ha verbalitzat la necessitat d’iniciar “el viatge al centre”; un viatge per recuperar el suport de la dreta liberal, oberta i culta. El PP va perdre el vot d’aquest sector de la dreta, que es va sentir incòmode i fins i tot avergonyit amb l’anterior proposta de Pablo Casado de fer un govern de coalició amb Vox.

Avui, el PP sap que la reconquesta del seu espai passa per abandonar l’extrem i aferrarse a la doctrina de Feijóo: “A Galícia Vox no ha aconseguit cap escó”. Ara sap que no és possible ser president d’Espanya sense escons al País Basc i amb només un a Catalunya.

La qüestió que ha d’abordar el PP és com pretén iniciar la seva rectificació política mantenint propostes com, per exemple, presentar Josep Bou per a alcalde de Barcelona. Aquesta qüestió obre el dubte sobre com obrirà el partit perquè els que van caure derrotats en les primàries puguin tornar a tenir un paper destacat, comptant amb figures polítiques com Alfonso Alonso o Alberto Núñez Feijóo per a evitar un nou desastre electoral.

De la mateixa manera que l’independentisme polític s’està veient obligat a moderar el seu missatge perquè la seva visió política sobrevisqui, com ha quedat demostrat amb el discurs d’ERC, la dreta espanyola haurà de fer el mateix per regenerar el seu espai polític. Una nova derrota deixaria el PP sense legitimitat ni hegemonia per mantenir-se com a principal partit de l’oposició.

L’ombra de Pablo Casado camina sola a l’espera que aquest decideixi si torna a disputar l’espai de Vox, reinicia el camí cap a la dreta moderada o reinventa un nou gir polític per anar a la recerca dels seus votants perduts.