La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els codis del pistoler
Torna Luis Suárez a Anfield, estadi mític que va assaborir els seus gols i els seus infinits recursos per aconseguir-los, els estrictament esportius i els que sempre han format part del joc si ets nascut a l’Uruguai. Després de tres temporades i mitja a Liverpool com a integrant d’un gran equip que va vorejar el títol de la Premier amb Gerrard, la trucada del Barcelona,
barrejada amb l’assetjament de la premsa anglesa, el va fer anar-se’n al club amb què sempre havia somiat jugar. En el partit d’anada disputat al Camp Nou va marcar un golàs que va acabar eclipsat per l’exhibició posterior del seu inseparable amic Leo Messi. El gol, que va obrir el marcador, el va celebrar desfermat, de genolls, i això va portar a pensar que Suárez no guarda bons records de la seva etapa red, o simplement que no li agraden les cursileries. Error. Ahir ho va explicar des de les entranyes d’Anfield: “Els que saben de futbol i l’estimen són conscients del que suposa marcar en unes semifinals de Champions, per això ho vaig voler celebrar amb el meu públic, però a Anfield no ho faré, com no ho vaig fer a Groningen quan hi vaig anar com a jugador de l’Ajax. Soc una persona agraïda. Vaig gaudir molt aquí com a jugador, aquí vaig assolir l’elit del futbol i gràcies a això vaig poder fitxar pel Barcelona”. Queda aclarit, doncs.
De fet, Suárez espera ser ben rebut per la grada. “Jo crec que m’aplaudiran més que em xiularan. Aquí va néixer un dels meus fills. Tota la meva família vindrà a veure’m al partit. Avui mateix gent de Liverpool m’ha regalat uns obsequis per als meus fills. Crec que tenen un bon record de mi, com jo d’ells”.
Si algú es pregunta encara què té d’especial Anfield perquè qui l’ha experimentat en dia de partit en parli tan bé, aquí té la versió de Suárez: “Jugar aquí és fer-ho amb un jugador més. Quan portes la samarreta del Liverpool això és un plus, saps que l’estadi s’omplirà sempre sigui el partit que sigui”. Aquest estadi té tanta màgia per fer tremolar el Barça, que porta un 3-0 de l’anada? “Cal estar atents i no distreure’s ni un segon. Tenen jugadors internacionals de nivell mundial per substituir les seves baixes. A la Champions hi ha sorpreses, ja s’ha vist els últims anys, com amb nosaltres contra el PSG. També nosaltres hem rebut cops durs, inesperats. Pensar que som favorits és un error”. Així doncs, Roma va ser present a la sala de premsa, tot i que l’uruguaià no va pronunciar la paraula maleïda en tota la compareixença.
Hi ha una altra maledicció de la qual parlar, la que explica que el davanter no marca fora de casa a la Champions des de fa tres temporades i mitja, una anomalia parlant de Suárez. Se’l va veure aquí aparentment relaxat en la resposta, conscient de tot el que dona a l’equip més enllà d’aquesta circumstància. Així l’hi fan saber els seus companys i l’entrenador cada dia. I es nota. “A mi el que em donaria tranquil·litat és marcar pel bé de l’equip, però no per mi. Aquesta situació no em treu la son. A més, jo compto com a meu el gol que vaig marcar a Manchester”, va dir somrient. Els uruguaians, ja s’ha dit, ho aprofiten tot per fer gol.
“Seria un error pensar que som favorits: ells juguen amb un home més, això és Anfield”