La Vanguardia (Català-1ª edició)
Diplomàcia calenta a l’Àrtic
Mantenint els desacords, Rússia comença a parlar de tu a tu amb els Estats Units
Veneçuela va ser el principal motiu que el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, i el seu col·lega nordamericà, Mike Pompeo, es reunissin dilluns a Rovaniemi (Finlàndia). Però després del diàleg de sords en aquest assumpte, ha passat al primer pla el gran tema de discussió que des de fa anys ocupa Washington i Moscou: les seves pròpies relacions bilaterals.
La crisi veneçolana ha escalfat la diplomàcia entre les dues potències, amb una conversa telefònica entre els presidents Putin i Trump, la trobada dels cancellers a Lapònia i una pròxima reunió a Sotxi.
Les posicions dels EUA i Rússia, en aquesta i altres crisis, continuen als antípodes. “Estem en contra d’una intervenció militar. L’ús de la força només pot ser autoritzat pel Consell de Seguretat de l’ONU”, va recalcar Lavrov després de la reunió finlandesa. “Maduro encara
mana, però de cap manera no pot governar”, va dir Pompeo a l’arribar a la trobada. Però des del punt de vista de Moscou alguna cosa ha aconseguit, ja que manté contacte directe amb Washington.
De facto, és un reconeixement de Rússia com a potència capaç d’influir com feia l’URSS en el que passa al món, com ha volgut el Kremlin des que Vladímir Putin va arribar al poder.
Hi va haver moments en què aquest objectiu semblava aconseguir-se: durant el frustrat “reinici” de relacions amb Barack Obama o, el 2013, quan Rússia va evitar el bombardeig dels EUA sobre Síria. La crisi ucraïnesa i l’annexió de Crimea, el 2014, van retornar la situació a la casella de sortida, o molt més enrere si acceptem que s’ha arribat a una nova i segona guerra freda.
Implicar-se en la guerra de Síria va tornar a donar protagonisme a Rússia. Després, l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca va tornar esperances a Moscou. Però el Russiagate va retardar una cimera oficial entre Vladímir Putin i Donald Trump, que va tenir lloc el juliol del 2018 a Hèlsinki. Després de la recent cimera a Vladivostok entre Putin i Kim Jong-un, també maniobra per tornar a pintar alguna cosa a la península de Corea.
A Moscou no s’esperava cap acord a Rovaniemi, ja que Washington vol que Moscou se’n vagi de Veneçuela, però no està preparat per donar-li alguna cosa a canvi.
La diplomàcia s’ha escalfat. “Teníem el desig de buscar camins per aconseguir un progrés real on els
Pompeo, que la setmana vinent prosseguirà els contactes amb Moscou, critica la presència de Rússia i la Xina a l’Àrtic
nostres interessos coincideixin, i esperem aconseguir-ho”, va dir Pompeo. Però en assumptes concrets, les relacions continuen fredes. A Rovaniemi, durant la trobada ministerial del Consell Àrtic, Pompeo va posar Rússia i la Xina com els seus grans adversaris en una regió que el desglaç pot convertir en focus de tensió. Segons ell, Rússia es mostra “agressiva”. I la Xina, país aliè a la regió, cal vigilar-la. Rússia ha augmentat la seva presència a la zona, reobrint bases militars tancades després de la guerra freda i modernitzant la seva Flota del Nord. “En la ruta marítima del Nord, Moscou ja demana il·legalment que altres nacions sol·licitin permís per passar”, va acusar Pompeo.
Que els EUA tenen els seus interessos al nord del món també va quedar ahir clar quan es va negar a firmar un acord sobre els desafiaments de l’Àrtic, la qual cosa posa en perill la cooperació a la regió.
La freda diplomàcia entre Rússia i els EUA continua. Lavrov i Pompeo tornaran a reunir-se el 14 de maig a Sotxi, va anunciar ahir el Kremlin, que va mantenir oberta la porta a una trobada Putin-Trump, però sense data. Però a aquestes relacions és necessari donar-los calor. Experts i observadors a Moscou creuen que només cal retirar les barreres que es van posar en els últims anys, com les sancions o el fre a la col·laboració en diversos camps. Però són realistes i saben que la resistència, començant pel Congrés dels Estats Units, no serà petita.