La Vanguardia (Català-1ª edició)
Juncker lamenta no haver intervingut contra el Brexit
Creu que haurien pogut rebatre les mentides de la campanya
“Em vaig equivocar guardant silenci en un moment important”. Amb aquesta frase, Jean-Claude Juncker va confessar ahir quin és el que considera l’error més gran que ha comès en els seus cinc anys com a president de la Comissió Europea. Es refereix al fet de no intervenir activament en la campanya del referèndum britànic, i guardar un silenci absolut per evitar que qualsevol intervenció des de Brussel·les fos utilitzada per la campanya a favor de la sortida. Juncker no hi va participar i es va forçar a mantenir la boca tancada, la qual cosa no és fàcil, a petició del llavors primer ministre britànic, David Cameron, que no és el primer dirigent a qui un referèndum li explota entre les mans, però en el seu cas el seu fracàs és dels que més repercussions estan tenint.
Vist en perspectiva, Juncker està convençut que havia d’haver participat activament en aquella campanya per corregir les falsedats que van escampar els brexiters. “Podríem haver estat els únics que destruïssin les mentides que van circular”, va dir ahir a Brussel·les en una roda de premsa que va convocar per presentar la cimera de la UE de Sibiu de demà, però que va acabar convertint-se en un balanç de la legislatura per part de l’encara president de la Comissió.
El seu mandat acaba a l’octubre, i ja sense aspirar a renovar el càrrec, ha començat a preparar la presentació dels seus èxits i fracassos per a la història. Entre els errors, a més d’abstenir-se en la batalla que portarà el Regne Unit fora de la Unió Europea, n’hi ha un altre que reconeix d’índole més personal, trigar massa a reaccionar quan va esclatar l’escàndol dels Luxleaks. Es tracta de la investigació periodística que, el 2014, va revelar que Luxemburg havia permès durant anys a grans multinacionals pagar un mínim d’impostos gràcies a acords tributaris previs. I, més greu encara, aquestes pràctiques s’havien dut a terme mentre el mateix Juncker era el primer ministre de Luxemburg. L’escàndol el va agafar en l’arrencada del seu mandat com a president de la Comissió, i ho va passar malament, però va aconseguir trampejar el temporal sense danys de pes, encara que ahir es va veure que porta l’episodi gravat en la memòria.
Amb aquests dos errors reconeguts, Juncker també va exhibir el que considera el seu gran èxit, evitar que Grècia sortís de la zona euro. El Grexit no és una opció que ara mateix estigui sobre el tauler. Al contrari, aquell país ha aconseguit sortir de vuit anys de rescat, els homes de negre han abandonat Atenes, encara que es manté una supervisió més flexible, i aquest any creixerà un 2,2%. Però han estat anys molt durs, aquells en què es combinaven els enfrontaments sonats als eurogrups entre el grec Varufakis i l’alemany Schäuble; anys de retallades brutals a Grècia, i anys en què es va plantejar seriosament la sortida de Grècia de la zona euro. Juncker s’atribueix una bona part dels mèrits perquè aquesta sortida, en realitat expulsió, no acabés fentse realitat, denunciant que alguns governs van intentar impedir-li a ell i a la Comissió Europea que s’ocupés de Grècia, pressions a què va resistir.
Cinc anys de mandat que Juncker planteja en positiu, afirmant que va arribar amb tres grans prioritats: ocupació, creixement i inversió, i que en les tres ha aconseguit els objectius de revitalitzar una economia europea que en aquests anys ha passat una de les seves pitjors crisis. Juncker s’ha autoapuntat una part considerable dels mèrits de la recuperació econòmica europea. És una de les satisfaccions que va exhibir en el balanç de la seva gestió al capdavant de la Comissió Europea.
El president de la CE considera el seu principal èxit haver evitat la sortida de Grècia de la zona euro