La Vanguardia (Català-1ª edició)

El piolet surt de la clandestin­itat

El nou Museu de l’Espionatge de Washington exposa la suposada arma amb què Mercader va matar Trotski

- BEATRIZ NAVARRO Washington. Correspons­al

La longitud correcta, les empremtes de sang, la marca... Fa dècades que Keith Melton col·lecciona artefactes relacionat­s amb el món de l’espionatge. N’ha recopilat més de 7.000 però cap no li va costar tant de trobar com l’arma amb què el comunista Ramon Mercader va cometre l’assassinat del segle. Des de diumenge, el piolet més famós del món estarà exposat a Washington. Després de moltes investigac­ions, no té cap dubte de la seva autenticit­at.

“És la peça original”, afirma categòric Melton al costat de la vitrina en què s’exposa l’arma al flamant edifici on s’ha mudat el Museu de l’Espionatge, al qual ha cedit la seva col·lecció. La seva història és tan fascinant com la de l’operació que va conduir a l’assassinat de Trotski per ordre de Stalin a la casa de Coyoacán (Mèxic) on s’havia refugiat. En el passat, altres institucio­ns han proclamat tenir- la. Venedors de tot el món l’hi havien ofert. Però “les seves històries s’esfondrave­n de seguida, pocs la coneixen bé”.

Quan es va assabentar que Alicia Salas, mexicana, assegurava haverlo tingut sota el seu llit durant 40 anys i estava disposada a vendre’l, el col·leccionist­a va anar a veure-la. Com va arribar fins allà? Segons

una carta en poder de la família, va ser un regal dels seus companys quan es va jubilar. Les negociacio­ns amb Salas van durar tres anys. “Demanava una quantitat ridículame­nt alta de diners. Al final em vaig posar d’acord per una altra quantitat ridículame­nt alta de diners”, afirma Melton, que prefereix no revelar quant va pagar. Tres dades el van convèncer de la seva autenticit­at. En primer lloc, la seva longitud. “Això podria saber-se perquè era públic però el que no se sabia era la seva marca, perquè estava només al dossier policial”, robat el 1928, però del qual hi ha algunes còpies. Al revers del seu mortal tall pot llegir-se Werkgen Fulpmes, el nom del fabricant austríac del piolet, un model que només es va fabricar el 1928.

Per a la prova definitiva, Melton va contactar un forense exagent de l’FBI que va fotografia­r l’objecte en la mateixa posició de la imatge del 1941. L’original era de gran qualitat i si s’amplia s’hi poden apreciar perfectame­nt les restes de sang. Amb un programa informàtic, van determinar que les empremtes estaven exactament en la mateixa posició. La pregunta és si ha verificat que la sang era de Trotski. Els seus descendent­s, la família Volkov, no volen col·laborar amb ell. A Salas li van oferir fer-se les proves d’ADN però només a condició que si el resultat era positiu donés l’arma a un museu. Ella va preferir treure’n diners.

Melton creu que ha resolt el misteri de per què Mercader va utilitzar

El col·leccionist­a Keith Melton va pagar una elevada suma a una dona mexicana que el va guardar 40 anys

el piolet i no el ganivet o la pistola que s’havia procurat per executar els seus plans. Després d’un intent fallit d’assassinat, la seguretat de Trotski va instal·lar un pany elèctric que es controlava des d’una torre. El seu assassí ho sabia. El piolet era l’única manera d’assassinar­lo i fugir, però Mercader va tancar els ulls, Trotski es va moure, va cridar i va aconseguir capturar el seu agressor. Quan estava a punt de morir, la seva dona li va preguntar si tenia por. “No, però encara el sento cridar i sé que m’està esperant a l’altre costat”, diuen que va dir.

 ?? BEATRIZ NAVARRO ?? El piolet, amb la foto en què el mostrava el cap de la policia mexicana el 1940, al Museu de l’Espionatge
BEATRIZ NAVARRO El piolet, amb la foto en què el mostrava el cap de la policia mexicana el 1940, al Museu de l’Espionatge

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain