La Vanguardia (Català-1ª edició)
La bellesa del ‘black power’
Per primera vegada, un triumvirat de dones negres copen els tres títols de bellesa que es concedeixen als Estats Units. Ha estat un llarg camí per trencar les barreres racials. Nia Malika (de 25 anys) va ser coronada al setembre miss America. I el cap de setmana passat van sortir elegides Kaliegh Garris (18 anys), miss Teen USA, i Cheslie Kryst (28), miss USA.
Garris i Kryst es van imposar lluint els seus cabells naturals, els afro, cosa fins ara molt mal vista en aquests certàmens.
“La cultura de la bellesa està per fi evolucionant”, afirma D. Watkins, professor a la Universitat de Baltimore i editor general de Salon. “No és només un tremend triomf –afegeix– veure dones negres emportant-se aquells títols en competicions que tenen una història de prohibicions contra elles, i, una vegada que hi van poder entrar, les seves oportunitats de guanyar eren mínimes perquè el color negre no equivalia a bellesa en aquest país, sinó que, a més, les tres han triomfat al mateix temps, durant aquest període
intensament dividit en la qüestió racial, cosa que fa que se senti com un esdeveniment increïble”.
Cal mirar enrere. Malgrat el que sembli l’actual Casa Blanca, Lyndon Baines Johnson sobresurt com el president dels Estats Units de les grans contradiccions.
A Johnson es deuen les lleis socials més avançades (seguretat social per als menys afavorits o els jubilats, lleis d’educació, la immigració o regulacions de l’anomenada guerra contra la pobresa) i, al seu torn, l’enviament a l’escorxador del Vietnam de centenars de milers de joves.
El seu poder el va afermar, sempre segons compte Robert Caro, autor d’una monumental biografia (quatre volums publicats i un cinquè en redacció), gràcies a la seva habilitat per al control en aquells anys en què va exercir de senador. Elegit per un districte rural de Texas, Johnson es va guanyar la confiança dels demòcrates sudistes, coincidint-hi en les seves visions racistes.
Però, tan bon punt va assolir la presidència, Johnson va adoptar la llei dels drets civils. Als afroamericans encara els faltava un altre esglaó, i aquest era el del dret al vot.
I ho va aconseguir. Johnson va firmar aquella llei l’agost del 1965, després que uns mesos abans, al març, realitzés un discurs de l’estat de la nació que va emocionar i va fer plorar fins i tot el reverend Martin Luther King.
“La seva causa –va proclamar– ha de ser també la nostra causa. Perquè no són només els negres, som tots nosaltres els que hem de superar aquest llegat paralitzant de la intolerància i la injustícia. I vencerem”.
En les dècades posteriors s’ha certificat que legislar no ha significat el final de la discriminació. El primer president negre el va succeir un que és admirat pels supremacistes.
Ni tan sols en els concursos de bellesa no es va tancar aquella ferida. Fins al 1983 no hi va haver una guanyadora afroamericana. Aquell honor va correspondre a l’actriu Vanessa Williams.
Res com l’èxit d’aquest trio, un poderós símbol de la transformació d’un concepte d’atractiu molt malmès per estereotips racistes. “Aquestes tres capdavanteres demostren que la bellesa negra està al cor de l’ideal dels Estats Units del segle XXI”, va assegurar a la cadena NBC el professor Thomas DeFrantz, de la Universitat de Duke. “Nia, Cheslie i Kaleigh, sou pioneres, heu creat el vostre propi camí”, va remarcar Kamala Harris, una de les demòcrates que aspiren a la presidència el 2020.
“És important que les nenes vegin que tres afroamericanes fan una bona feina”, va declarar Nia Franklin, cantant d’òpera i guanyadora del primer Miss America en el qual, per efecte del moviment #MeToo, no es va exhibir en banyador. “Diuen que la raça no importa, però sí que importa, per la història, per l’esclavitud”, va subratllar.
“I tant que he tingut experiències racistes”, va indicar Cheslie Kryst, advocada que ara participarà a miss Univers. “Però aquelles calúmnies –va matisar– no em frenen”.
Un triumvirat de dones negres guanya per primera vegada els tres premis de bellesa als Estats Units
Miss USA i miss Teen USA van lluir els cabells naturals, arrissats, cosa fins ara mal vista