La Vanguardia (Català-1ª edició)
Més ‘likes’ que no pas vots
El domini de Vox a les xarxes socials va fer presagiar un resultat més contundent a les legislatives Quota de visibilitat dels partits polítics a les xarxes
El fenomen Vox a les xarxes socials es va traslladar de manera limitada a les urnes. El partit polític amb més seguidors a Instagram va entrar per primera vegada al Parlament espanyol, però els seus 24 diputats amb prou feines van satisfer les expectatives dels líders de la ultradreta, que alimentaven esperances, en funció de les seves enquestes, de superar el mig centenar d’escons i de disputar al PP la supremacia del bloc de dreta.
Santiago Abascal va aconseguir més likes (m’agrada) i interaccions a les xarxes que vots a les urnes. I això malgrat que va dominar durant bona part de la campanya la conversa virtual, com es demostra a les dades de l’eina de mesurament Social Elephants, segons informa Laura Aragó. Com es veu al gràfic adjunt, el partit d’extrema dreta va acabar la campanya amb un share of voice més elevat, la mètrica
que defineix la visibilitat dels partits a les xarxes socials i dels rivals electorals.
L’equip liderat per Santiago Abascal va començar les dues setmanes de cursa electoral amb un 19% a Twitter i Facebook, només per sota de Podem, i va acabar en un 34%, ja per sobre de la resta de formacions. Al mig, Vox va tenir una caiguda vertiginosa, que va arribar al seu màxim el dia 16 d’abril (amb només un 9%). Els analistes en part ho atribueixen a la pèrdua de la curiositat i de l’efecte novetat.
“Partits com Vox es beneficien de les bombolles que creen tant els seus militants o seguidors com de les que creen els seus detractors, i a més de la pantalla de les xarxes es beneficien de la pantalla de la televisió”, analitza Xavier Peytibi, politòleg i consultor de comunicació a Ideograma, empresa que ha treballat en les campanyes dels principals partits polítics espanyols.
Tot i això, Peytibi, autor del llibre Seis historias que explican la victoria de Trump, assenyala que l’exemple de Vox demostra que “les xarxes no ho són tot: només una part dels espanyols participa en els debats de Twitter”. Ho corrobora una enquesta recent del centre Pew Research que indica que un grup de superusuaris, un 10%, generen un 80% dels continguts d’aquesta xarxa.
Vox ha intentat atreure el vot dels joves i per això ha donat prioritat a Instagram, una plataforma en què la dona d’Abascal, la influencer Lidia Bedman, ha aportat la seva experiència a l’equip de comunicació de Vox, que fins poc després de les eleccions autonòmiques andaluses, les primeres en què va aconseguir entrar en un Parlament espanyol, formaven tot just tres persones.
El 2 de maig Vox, amb 299.000, era el partit amb més seguidors a Instagram, seguit de Podem (166.000), Ciutadans (98.400), PP (71.600) i PSOE (64.300). Abascal tenia al seu compte particular 260.000 seguidors, i gairebé ha duplicat aquesta xifra els últims mesos.
En canvi, les dades variaven a Twitter i a Facebook. En aquestes dues xarxes Podem era la força dominant, amb 1,4 milions de seguidors a la primera i 1,2 milions a la segona. Vox en registrava 256.000 a Twitter, menys que el PP, el PSOE i Ciutadans, en aquest ordre. I un total de 289.000 a Facebook, com a tercer partit, davant del PP i del PSOE.
“Tampoc no diria que no els hagi funcionat l’estratègia a les xarxes socials –apunta Silvia Martínez, directora del màster de Social Media, Estratègia i Gestió de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)–, ja que Vox ha passat de ser una força extraparlamentària a tenir 24 diputats”.
A parer de Silvia Martínez, les estratègies comunicatives de Vox i d’altres partits polítics a WhatsApp, una eina de comunicació privada que ha estat determinant en processos electorals com ara les presidencials del Brasil de la tardor del 2018, es poden haver vist afectades pel tancament de comp
Evolució diària del percentatge de ‘share of voice’ a Twitter i Facebook durant la campanya
50
40
30
20
10
0
Abril 11
FONT:
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25 26
Podem
30%
PSOE
18%
Cs
11%
PP
7%
tes dels darrers dies, en un intent de WhatsApp, que pertany al mateix grup de Facebook, de començar a posar límit a les falòrnies i falsedats.
Tot i així, segons una enquesta de Metroscopia per al moviment social Avaaz, es calcula que uns deu milions d’electors van rebre per WhatsApp informació falsa o continguts que inciten a l’odi. A Vox no li van tancar el compte de WhatsApp per incompliment de les normes internes, però la formació sí que va reduir el flux de continguts.
Per entendre per què Abascal no va poder repetir ja no l’èxit de Donald Trump als Estats Units o de Jair Bolsonaro al Brasil, sinó del Reagrupament Nacional a França o, recentment, de la ultradreta a Finlàndia, hi ha molts factors. “Hi ha hagut una forta mobilització de l’esquerra des de les xarxes socials com a reacció a Vox, i això es veu en l’augment de la participació a les eleccions”, pondera Silvia Martínez.
A diferència de Trump, Abascal no va participar en els debats i la seva presència va ser vetada a última hora per la Junta Electoral Central, que va adduir que aquest privilegi es guanyava en funció de la representativitat obtinguda en convocatòries electorals anteriors. Abascal, a diferència de Jair Bolsonaro, no va concedir entrevistes als mitjans de comunicació i va limitar molt la seva presència a les televisions.
“En aquestes eleccions no hi havia una desafecció política com passava als Estats Units, on els demòcrates de Hillary Clinton eren vistos com a part de l’establishment, o com al Brasil, on l’esquerra governant estava tacada per la corrupció”, reflexiona Peytibi.
Abascal, després dels resultats, va admetre que potser hauria d’haver tingut més exposició mediàtica. Més enllà d’aquesta estratègia, els politòlegs apunten a altres factors. Lluís Orriols, vicedegà d’estudis de Ciència Política a la Universitat Carlos III, ho resumia en un tuit: “Vox ha fracassat perquè no ha estat eficaç a l’hora d’articular un discurs populista: ha amagat el líder... i ha connectat el nativisme i nacionalisme amb la qüestió catalana, un tema en què el PP i Cs són competitius”.
La ultradreta va buscar el vot dels joves, i per això és el partit amb més seguidors a Instagram