La Vanguardia (Català-1ª edició)

Marchena protegeix els votants

- JOSÉ MARÍA BRUNET

En un guió cinematogr­àfic, potser serien els actors secundaris. En el judici del cas 1-O, no ho són. Es tracta d’autèntics protagonis­tes, els ciutadans que en molts municipis de Catalunya van anar a votar el dia del referèndum i que ara compareixe­n en la vista oral com a testimonis. El seu paper és explicar què van fer, què van veure i van sentir, perquè el tribunal pugui obtenir del contrast de versions –abans van declarar nombrosos policies i guàrdies civils– una idea tan precisa com es pugui de què va passar aquell dia. Sobretot a l’efectes d’esbrinar fins a quin punt hi va haver violència i qui la va promoure o va exercir, en el seu cas.

En aquesta fase els testimonis són de la defensa. Bona part d’ells van comparèixe­r proveïts de llaços o mocadors grocs. Per al fiscal, el fet rellevant era que admetessin que havien anat a votar sabent que el referèndum havia estat prohibit i sabent també que si els agents feien acte de presència, i actuaven per impedir les votacions, estaven actuant en compliment d’una ordre judicial. Per això, en un moment donat, el fiscal va demanar a un d’ells si havia volgut anar a votar malgrat que era molt conscient que el referèndum no es podia celebrar legalment.

El president del tribunal, Manuel Marchena, va saltar de seguida i va aprofitar la circumstàn­cia per marcar territori. Va dir al fiscal –en aquest cas Fidel Cadena– que no havia de fer “retrets” als votants de l’1-O. “A veure, senyor fiscal –va afirmar Marchena–, ella –la compareixe­nt– en principi és lliure de decidir si vota, si no vota, si el considera legal, si el considera il·legal. En la pregunta no li pot formular cap retret pel fet d’anar a votar”. Es tracta, en definitiva, de l’altra cara d’un comportame­nt que la mateixa Fiscalia va criticar quan els testimonis eren membres de les forces de seguretat de l’Estat.

Aleshores, qui feia preguntes amb connotacio­ns acusatòrie­s eren algunes de les defenses. I els mateixos fiscals van recordar llavors que en aquest procés no s’està jutjant els agents, sense perjudici que algun d’ells estigui sent investigat en jutjats ordinaris de Catalunya per suposats abusos. Ara bé, ahir Marchena també va tallar més d’un testimoni que va tirar cap a exposicion­s d’ideari i reivindica­cions polítiques per a les quals una sala de justícia no és l’escenari més adequat.

Tot plegat va passar un dia que el Tribunal Constituci­onal va denegar la llibertat del president d’Òmnium, Jordi Cuixart. El TC desestima el seu recurs perquè considera que la decisió del Suprem de mantenirlo a la presó és “proporcion­ada”. Ara Cuixart té oberta la via per anar a la justícia europea.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain