A favor de l’estabilitat

DESPRÉS d’una campanya electoral aferrissada, amb insults moltes vegades fora de lloc, la cordialitat sembla haver-se instal·lat en les relacions entre els principals líders polítics. En els dos últims dies, el president en funcions, Pedro Sánchez, s’ha reunit amb els líders del PP, Pablo Casado; de Ciutadans, Albert Rivera, i d’Unides Podem, Pablo Iglesias, en un intent de normalitzar la vida política i de buscar vies de diàleg que li permetin governar la nova legislatura amb estabilitat. Una estabilitat que, al marge de les discrepàncies, hauria de ser el principal objectiu del conjunt de les forces polítiques amb sentit d’Estat, liderades per l’únic partit que pot formar govern, que és el PSOE. El cicle d’incertesa política que ha patit Espanya ha d’arribar ja a la seva fi pel bé del benestar i el progrés col·lectiu.

Malgrat la cordialitat aparent, tant el líder del PP com el de Ciutadans han deixat clar que no pensen facilitar la investidura de Sánchez, ni tan sols mitjançant l’abstenció en les votacions. Amb aquesta negativa aboquen el president del Govern en funcions a buscar aliances amb Unides Podem i amb la resta dels partits minoritaris, entre els quals el PNB i les dues formacions independentistes catalanes –encara que aquestes últimes no són determinants–, per garantir la governabilitat.

Casado, després de la seva reunió a la Moncloa, va suggerir que Ciutadans permeti amb la seva abstenció la investidura de Sánchez com a president per evitar que siguin necessaris els vots de l’independentisme català, en línia amb el que li demanen també des de destacats àmbits econòmics. Però Rivera s’hi nega perquè vol rivalitzar amb ell com a cap de l’oposició. La seva estratègia, com va deixar clar ahir, és construir una alternativa forta

per arribar a la Moncloa quan el govern de Sánchez, segons les seves paraules, “s’enfonsi”.

De moment, el PSOE ha expressat ja la seva voluntat de governar en solitari, amb acords puntuals amb els diferents partits. Ho ha fet fins ara amb molts menys diputats i, per tant, es veu capaç de continuar igual encara que de manera molt més confortable. No és l’ideal per assegurar l’estabilitat que Espanya necessita, però potser és l’únic camí possible.

Iglesias, que va ser amb qui més temps va estar reunit Sánchez, va mostrar la seva disposició a dialogar “sense línies vermelles, sense ultimàtums i sense arrogància” per formar un govern de coalició que inauguri una nova etapa de col·laboració entre progressistes.

La intenció de Sánchez, malgrat aquests primers contactes, és afrontar a fons les negociacions per a la seva investidura després de les eleccions autonòmiques, municipals i europees del 26 de maig, en funció dels seus resultats i una vegada que el Rei iniciï la ronda de consultes.

A ningú no se li escapa que el president no ha rebut el líder de Vox, Santiago Abascal, en un clar missatge de rebuig dels postulats de l’extrema dreta. Com ha succeït també, encara que per motius clarament diferents, amb els partits independentistes catalans. Des de la Generalitat es veuen amb preocupació els primers gestos del president en funcions pels possibles acords que pugui tancar amb el PP i Ciutadans respecte a Catalunya.

El principal objectiu de la legislatura, com hem dit, ha de ser l’estabilitat i, des d’ella, apostar pel diàleg constructiu –per sobre de les discrepàncies– per afrontar amb èxit els principals reptes que té al davant l’Estat espanyol, entre els quals hi ha la qüestió catalana com a assumpte clarament destacat.