El mort no era viu

Com que un viu sol i tampoc no està casat, em permeto la llicència de felicitar el senyor Santiago, empleat jubilat de Telefónica, amb motiu d’una mort exemplar al seu domicili de Vallecas, el barri del gran Felines, sant i senya del Rayo, tot cor i aires de no saltar al camp amb la pretensió de guanyar amics.

Els fets han passat al número 98 de l’avinguda Pablo Neruda de Vallecas i no al 13, Rue del Percebe.

Santiago, de 70 anys, no rebia visites ni intervenia en les reunions de la comunitat de veïns tot i la seva condició d’antic empleat de Telefónica, la companyia a mida dels casats i sense compromís en les nits de copes durant els viatges de negocis.

–I tu on treballes, xato? –A Telefónica!

Treballar a Telefónica era garantia de solvència i rectitud, de manera que molts policies nacionals, gigolós de pa sucat amb oli i funcionaris del cos de presons optaven per presentar-se com empleats de Telefónica en les nits de copes perquè vestia molt i donava un vernís infal·lible amb finalitats comercials ulteriors.

El mort no era viu perquè un bon dia se’ns en va anar a l’altre barri a la butaca de casa seva, sense deixar encesa la televisió a tot volum, un detall digne del primer encomi.

Bé perquè no tenia família, bé perquè tenia un xalet a la Sierra –qui no ha somiat alguna vegada viure a Madrid per tenir un xalet a la Sierra?–, el difunt descansava sense molestar ningú fins que una banda d’ocupes es va presentar al 98 de Pablo Neruda i va deixar entreveure als veïns la intenció de gaudir aviat del pis, que creien buit.

Els ocupes devien pensar que viure pel morro al pis d’un jubilat de Telefónica podria ser un atenuant davant algun

Em prenc la llicència de felicitar un jubilat de Telefónica amb motiu de la seva mort exemplar

tribunal d’Estrasburg, Luxemburg o Valdemorillo en cas de desallotjament.

Els veïns es van alarmar i, un no sap si per afecte o per defecte, es van mobilitzar per trobar algun familiar de l’inquilí, que suposaven a la Sierra, gaudint amb el descens del Rayo, l’aire glaçat i el garrí rostit de la fonda El Castellano. Van localitzar una cosina, no llunyana sinó llunyaníssima perquè tampoc no tenia notícia del senyor Santiago.

Gràcies als ocupes i l’alarma social que creen, els veïns del 98 de l’avinguda vallecana de Pablo Neruda es van posar en contacte amb la Policia Nacional, cal imaginar que al·legant una inquietud humanitària.

–Estem molt preocupats, no pels ocupes, que són gent molt maca, sinó pel nostre estimat veí.

La policia es va desplaçar al pis i va trobar mort el viu, assegut i una mica desmillorat, potser per la inactivitat física. D’aquesta manera, entre tots van evitar l’ocupació.

No som ningú, i per això té mèrit que un antic empleat de Telefónica sigui notícia sense moure’s del sofà ni per fer un riu.