Les aplicacions es camuflen com a oferta per vigilar fills i gent gran

L’ús que es fa dels programes escapa a l’objectiu pel qual es van crear

Són aplicacions que s’ofereixen, majoritàriament, com a eines per al control parental o per a la vigilància de persones grans, cosa que no impedeix que aquests programes acabin tenint altres usos, com espiar la parella.

Aquesta tecnologia –quan s’ha instal·lat en un telèfon mòbil o qualsevol aparell tecnològic– permet a terceres persones accedir a tots els fitxers (fotos, àudios, vídeos...) del dispositiu, tenir-lo sempre localitzat, saber quines aplicacions ha utilitzat o els continguts visualitzats, saber també l’historial de navegació, controlar les trucades rebudes, fetes i refusades i, fins i tot, activar a distància el micròfon o la càmera del telèfon.

És el que l’Oficina de Seguretat de l’Internauta (OSI) ha definit alguna vegada com tenir “el mòbil posseït”. A la bústia de consultes d’aquest servei del Govern per proporcionar informació i suport davant problemes propis de les noves tecnologies, hi arriben missatges de ciutadans que demanen informació quan detecten un funcionament “sospitós” del telèfon mòbil. En la majoria d’aquestes consultes es fa servir el terme pirateig, que és com defineixen els usuaris la possibilitat que altres persones puguin veure què fan amb els seus dispositius sense que ells ho sàpiguen.

L’OSI explica, a partir de la informació facilitada per aquests ciutadans que van tenir un dia els telèfons “posseïts”, algunes alertes que poden ajudar a detectar que un aparell és espiat. El més freqüent és sentir sorolls durant les converses telefòniques. A vegades apareixen com a llegits missatges o correus electrònics que el propietari del dispositiu encara no ha mirat. També es pot donar el cas de detectar missatges enviats des d’aquests telèfons, que no ha rebotat el propietari. Una altra alerta és un consum exagerat de dades o un funcionament anòmal de la bateria, que s’esgota molt de pressa.

Tot i això, el que és més evident, en els casos d’instal·lació d’un programa espia en un telèfon, és descobrir en aquest aparell que hi ha una aplicació que el propietari del dispositiu no ha instal·lat. Si algú vol espiar una altra persona, abans li ha d’instal·lar al dispositiu (l’ha de tenir a les mans sense que el perjudicat se n’assabenti) un d’aquests programes. Tot i això, hi ha aplicacions que no són visibles a la pantalla dels telèfons (és un plus anunciat en les ofertes d’aquests programes) i això complica detectar-los.

No obstant això, l’OSI informa que la majoria de programes instal·lats als nostres dispositius (virus, troians o aplicacions espia) hi arriben a través d’un malware que ha

Sorolls mentre es parla, missatges oberts no llegits i despesa de bateria

instal·lat sense saber-ho el mateix propietari de l’aparell quan ha entrat en pàgines d’origen dubtós creades per a aquesta finalitat. En aquests casos, més que espiar, el que es pretén és aconseguir informació del propietari del dispositiu per robar dades personals, informació bancària o comercial.

Davant la mínima sospita, el que s’aconsella és esborrar totes les aplicacions dubtoses instal·lades en aquest telèfon, fer una còpia de seguretat, canviar les contrasenyes i restablir les dades de fàbrica, a Android, o esborrar continguts i ajustos, a iOS. I un últim consell, potser el més important, per evitar que ningú no aprofiti una distracció per poder manipularnos el mòbil: mantenir en secret la contrasenya de desbloqueig.

Mantenir en secret el pin de desbloqueig i esborrar aplicacions sospitoses