La Vanguardia (Català-1ª edició)
Contra el ‘masclisme-leninisme’
Wendy Guerra reivindica al seu nou llibre la lluita de les cubanes davant el patriarcat castrista
Un dels pecats menys coneguts de la revolució cubana, potser per l’afany del Govern de defugir-lo o donar-lo per superat, és el masclisme dels seus caps i les seves estructures. Wendy Guerra posa tanta passió, o més, a denunciar-ho com a promocionar la seva per si mateixa apassionant última novel·la, El mercenario que coleccionaba obras de arte (Alfaguara). Abordem totes dues qüestions.
“Fixa’t que els últims anys han estat les dones les que més han donat la cara a Cuba”, assenyala Guerra en al·lusió a les veus internes en demanda de drets i davant els excessos de l’Executiu i el Partit Comunista. “El #MeToo –afegeix– no ha arribat ni arribarà mai a Cuba..., malgrat que aquí el moviment hi tindria una feina molt potent”. I afegeix: “Són homes els que dirigeixen els programes de televisió, i no et conviden. Són els que veten els teus llibres a les llibreries de l’illa i són nois joves i indocumentats els que, seguint les ordres d’altres homes, escriuen mentides sobre tu i la teva vida privada, els que et vexen i intenten ensorrar-te moralment”. En aquesta segona persona en què s’expressa l’escriptora cubana també hi inclou la periodista Yoani Sánchez i
l’artista Tania Bruguera. Matisa que també hi ha autors que paguen la seva rebel·lia i la llibertat “que només nosaltres ens donem”, i cita Leonardo Padura, però insisteix que últimament qui més planta cara són les dones.
“És el masclisme-leninisme” de la revolució, assenyala amb gràcia. Hi és des del començament. “Quantes persones coneixen Celia Sánchez? Quantes saben que va ser ella qui va conduir Fidel al Segon Front, la que va il·luminar aquell camí, la que va estructurar el cap de la revolució per bé o per mal i va construir tota una política d’Estat, des del protocol fins a la negociació amb els russos?”, pregunta la novel·lista. I ens convida a un experiment. “Pensi en la revolució cubana i tanqui els ulls. Veurà molts barbuts i cap dona”.
El llibre de Wendy Guerra el protagonitzen un home i una dona: Adrián Falcón, veterà mercenari anticastrista, i Valentina Villalba, jove criada sota els preceptes del Che i de Fidel. Tots dos, “monstres” produïts per la guerra: ell en sentit estricte i amb les mans tacades de sang; ella sota la modalitat de la prostitució d’alt nivell tot i “reconèixer la vergonya d’haver estat entrenada per això pels propis pares”.
Guerra va escriure la novel·la després d’un llarg treball d’investigació i entrevistes amb el mercenari real en què va basar el personatge de Falcón. “Vaig saltar la tanca de l’escola marxista on vaig ser formada i em vaig acostar a veure qui era l’enemic, cosa que és molt interessant
“Cuba està en una situació límit”, diu l’autora, amb un últim llibre que tracta d’un mercenari anticastrista
per a tot cubà després de tants anys sentint parlar d’ell i no haverlo vist mai”.
I com està Cuba ara? “En situació límit”. Entre l’espasa i la paret que representen Trump i Maduro ; amb el president dels Estats Units amagant amb un bloqueig naval “com en la crisi dels míssils”; amb l’economia destruïda i en risc d’ensorrar-se arran de la crisi veneçolana, i amb el Govern cubà amenaçant amb un nou període especial com el de després de la fi de l’URSS. En suma: “És un moment terrible”.