Anfield devora el Barça

El conjunt blaugrana queda trencat i sense final després d’un fiasco gegantí

Anfield va dinamitar el Barça. El Liverpool va devorar el conjunt de Valverde. El somni de la Champions es va escolar per l’embornal en una nit de malson en què el Barcelona va quedar trencat, abatut, fora de combat i a la lona. A l’equip de Klopp li faltaven dues estrelles, però la fe la van mantenir sempre al màxim per protagonitzar un partit que alimentarà la llegenda de la seva gent per sempre. Com a Roma la campanya passada, l’equip blaugrana no va saber estar a l’altura del que requeria el partit, però, a diferència de llavors, va fabricar fins a set ocasions que no va aconseguir materialitzar abans que el partit i l’eliminatòria se n’anessin en orris. Arribar a semifinals no pot ser mai un fracàs, però quedar fora d’aquesta manera vergonyosa torna a provocar un terratrèmol al Camp Nou. La desfeta deixa retratats futbolistes sense cap caràcter com Coutinho i tornarà a assenyalar Valverde, a qui el tècnic rival va guanyar el pols, però la veritat també és que ni Messi ni Suárez no van tenir la punteria que hauria portat el Barça a la final. Per al crac argentí, després de tenir aquest trofeu entre cella i cella tota la campanya, és una decepció majúscula, ja que ni ell ni l’equip no van aconseguir fer bo el fabulós 3-0 de l’anada. També pot recordar la parròquia barcelonista el gol que va fallar Dembélé al Camp Nou, però el desastre va tenir lloc ahir.

Aquest fiasco segurament farà pensar en canvis aquest estiu per intentar assaltar d’una vegada una Champions que s’ha escapat massa vegades en aquesta era de Leo Messi. Madrid no veurà una caravana barcelonista, sinó una de vermella del Liverpool, que ja espera rival, l’Ajax o el Tottenham. El somni del triplet va quedar esborrat d’un cop o, més ben dit, de quatre.

El partit va ser una autèntica febre des del segon u. Amb l’estadi enardit i el públic aixecant-se cada vegada que el Liverpool traspassava la medul·lar l’espectacle era suprem. Valverde va prometre que el seu equip sortiria a atacar, i va apostar pel mateix onze que a l’anada. Però, abans que el Barça pogués obrir la boca, el conjunt anglès ja s’havia plantat davant Ter Stegen.

No hi havia ni Salah ni Firmino, però Mané, aquest llamp, es convertia en una mal de queixal pel flanc de Sergi Roberto. En aquest inici la centrifugadora del Liverpool va doblegar l’equip blaugrana. Aquella pressió era complexa d’aguantar, i Alba va cometre un error que els de Klopp van rendibilitzar. La pilota la va rescatar Mané, que va combinar amb Henderson. El capità red ho va provar, i la seva rematada la va desviar Ter Stegen, però la pilota va quedar morta, i Origi, substitut de Firmino, va xutar a la xarxa.

Al Barça la vetllada se li complicava. Tot i això, la resposta de l’equip de Valverde va transmetre personalitat, a diferència del que va passar a la segona meitat. Els barcelonistes van començar a jugar la pilota, i es van adonar que hi havia latifundis a l’esquena de la defensa del Liverpool. Aleshores al conjunt blaugrana se li va obrir el cel, però Alisson, encertat, el va tancar. El porter va desbaratar un primer intent de Messi, que va gaudir de quatre oportunitats fins a l’entreacte.

El Barça havia tingut els seus moments, amb Vidal recuperant pilotes. Esclar que a la mínima el Liverpool es posava a córrer. L’envit es convertia en una discoteca, en una dansa infinita, res a veure amb una balada i sí amb un concert de Metallica. Aquell nivell d’intensitat superava Coutinho, de nou un es

L’equip blaugrana va perdonar set ocasions i després el Liverpool li va passar per sobre

Coutinho va ser un espectre, Klopp va guanyar la partida a Valverde i en l’era de Messi s’escapa una altra Champions