La Vanguardia (Català-1ª edició)
Intensitat defensiva 1.
Màster de Jürgen Klopp de com instaurar la màxima intensitat en un partit. Però la intensitat no s’adquireix mitjançant missatges de l’estil “a por ellos”, sinó sabent fer moltes coses bé que s’han d’esculpir en els entrenaments. Ens podríem preguntar com aconsegueix Klopp instaurar aquesta intensitat. Potser explicar la intensitat del Liverpool requereix una enciclopèdia, però us n’explico algunes píndoles.
Vam poder observar un altre cop que els jugadors blaugrana van perdre els duels individuals i van errar moltes més passades del que és normal. L’únic jugador que va estar al nivell dels britànics va ser Arturo Vidal, que també té les característiques necessàries per a la intensitat defensiva. Per aconseguir aquesta intensitat és fonamental que el jugador entengui que l’esfèrica, a les pilotes dividides, només es guanya si un sempre va cap endavant. Aquestes pilotes sempre cal anar-les a buscar i no esperar mai que t’arribin. Quan el pes del cos el desplaces cap enrere, el perds. Els jugadors britànics sempre van anar cap endavant.
Intensitat defensiva 2. Has de posar una idea molt clara sobre el terreny de joc: per guanyar un matx pots pensar que cal marcar un gol més que el contrari o bé encaixar-ne un menys que el contrari. Si això segon és cert, un es pregunta per què els jugadors són capaços d’esprintar com bojos quan comença un contraatac i en canvi no ho fan quan cal replegarse. Normalment el jugador que veu superada la seva posició corre però no esprinta. Als equips de Klopp, els jugadors que veuen superada la seva posició es repleguen a la velocitat màxima. Hi va haver una jugada que va demostrar fins a quin punt això va ser un cop psicològic per als blaugrana. Rakitic va rebre l’esfèrica gairebé a la línia del mig del camp i abans d’arrencar, per orientar la mirada cap endavant, per valorar les seves feien una passada. Quan el jugador orientava la pilota, el Barcelona podia determinar cap a on calia reduir l’espai, però la passada immediata establia unes altres normes i anul·lava les decisions del Barça. De passades després de tres tocs, amb prou feines, perquè això alenteix el joc. Hi hauria qui em podria dir que un sol toc dona molta més velocitat al joc, però no és cert. Perquè arrisques excessivament i és molt probable que fallis la passada, i aquesta sens dubte és la manera més lenta d’arribar a l’àrea rival. I a més fas que l’ordre defensiu del contrari no tingui la temptació de canviar la posició, com passa quan fas un control orientat. Bo, molt bo, és aquest Jürgen Klopp. M’agradaria saber quin és el seu protocol d’actuació per triar quin jugador ha de fitxar.
M’agradaria saber quin protocol segueix l’entrenador alemany per triar els fitxatges