La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Tant de bo fóssim iguals”
Nadal opina que el salari d’homes i dones “depèn del que generen”
Una de les característiques que distingeixen Rafael Nadal (32) és que contesta a tot el que li pregunten. Sovint Nadal escolta mentre es grata el braç. O mentre es mira la pell del palmell de la mà.
I, quan hi ha una cosa que li crida l’atenció, aleshores aixeca els ulls, arqueja una cella, agafa aire i rumia.
Habitualment li demanen sobre qualsevol cosa. Sobre tennis. Sobre futbol. Sobre política. I també sobre homes i dones.
Aquest últim tema, el dels homes i les dones, és un tema recurrent últimament: aquests dies el Tribunal d’Arbitratge Esportiu ha monitorat Caster Semenya, es parla de bretxes salarials i Ada Hegerberg, primera Pilota d’Or femení, ha anunciat que no anirà al Mundial de futbol femení perquè troba que hi ha massa diferències en el tracte que se li dispensa a ells i a elles.
“Què més voldria jo que l’home i la dona fossin exactament iguals i tinguéssim els mateixos drets. Tinc una mare i una germana i són el que més m’estimo al món. En algunes coses guanyaran més les dones i en d’altres els homes, però s’ha de guanyar més o menys no per ser millor, no per ser home o per ser dona, sinó pels mèrits i pel que generes”. Aquell discurs va oferir Nadal ahir. Ho va fer a les entranyes de la Caja Mágica, abans del seu debut al Mutua Madrid Open. I ho va fer a consciència, interpretant que el seu missatge convida a dobles lectures:
“De vegades fem preguntes capcioses en què es busca la polèmica, però com que intento evitar la hipocresia contesto. Però, digui el que digui, us interessa un titular més que el que jo dic, i no m’allargaré gaire en la resposta. Jo contesto correctament i coherentment i de vegades es tergiversa”.
I va concloure:
“No sé en què es basa la desigualtat en el futbol, el bàsquet o el modelatge. Per què guanyen més les dones en el modelatge que els homes. De vegades fem preguntes capcioses en què es busca la polèmica”.
I va tancar aquest afer.
En realitat, el preocupen més altres afers. Per primera vegada en molt de temps, Rafael Nadal es mostra menys en la fase de terra. Ara és un tennista vulnerable. Es va ensorrar a Montecarlo i Barcelona, arrossega molèsties que ell mateix es nega a confessar i va patir un virus estomacal el cap de setmana, un problema que l’ha debilitat.
“La setmana havia estat positiva. M’havia entrenat bé i m’havia trobat més bé. Però diumenge em vaig llevar amb un virus a la panxa; vaig venir al club per fer-me la foto amb David Ferrer, però vaig haver de tornar-me’n a l’hotel. Em vaig entrenar dilluns i dimarts millor, però tinc sensacions que tampoc no són superpositives corporalment”, va dir.
I després va afegir: “És millor haver guanyat tornejos abans de Roland Garros, però per guanyar Roland Garros no necessito guanyar tornejos”.
Avui Nadal s’enfronta a l’emergent Félix Auger-Aliassime (18 anys), membre destacat de la next gen, la pròxima generació d’estrelles del tennis. Els experts el posen a l’altura de Sasha Zverev, Shapovalov, Tiafoe o Khatxànov. Els grans continuen esperant-se: finalment acabarà d’explotar la next gen?
“No sé en què es basa la desigualtat en el futbol o el modelatge, per què guanyen més les models que els models”