La Vanguardia (Català-1ª edició)
Brussel·les avisa que el dèficit espanyol no baixarà del 2% el 2020
L’economia continuarà creixent molt per sobre de la mitjana de l’eurozona
El diagnòstic que ahir va formular Brussel·les sobre l’economia espanyola té doble lectura. La primera constatació és que manté un bon ritme de creixement que, tot i moderant-se, continua clarament per sobre de la mitjana de la zona euro; però d’altra banda, queda lluny de l’estabilitat pressupostària perquè el dèficit no es redueix als ritmes fixats. Són les conclusions principals de les previsions econòmiques que la Comissió Europea va presentar ahir.
Comparant les xifres de l’Executiu comunitari amb les que el Govern espanyol va enviar la setmana passada a Brussel·les en la seva actualització del Pla d’Estabilitat, destaca la coincidència pràcticament absoluta pel que es refereix al creixement. Si Brussel·les preveu que l’economia espanyola creixi un 2,1% aquest any i un 1,9% el 2020, Madrid espera un 2,2% i un 1,9%. Xifres gairebé calcades. En canvi, les discrepàncies es fan patents en la reducció del dèficit. Allà on Madrid situa una autopista que portaria a baixar el dèficit aquest any fins al 2% i el següent a l’1,1%, Brussel·les discrepa i dibuixa una carretera més costeruda que deixa uns números més pessimistes: 2,3% el 2019 i 2% el 2020. Una desviació de 3 dècimes aquest any i 9 en el següent.
El comissari d’Economia, Pierre Moscovici, ho va presentar en positiu recordant les reduccions de la xifra de dèficit que està aconseguint Espanya, deixant-lo el 2018 per sota de la barrera del 3%, la qual cosa li permetrà sortir del procediment de dèficit excessiu a què ha estat sotmesa els últims 10 anys. Certament són bones notícies, encara que aquestes ja es coneixien, perquè corresponen a esforços
FONT: Però a l’informe presentat ahir també s’alerta que Espanya és un dels països que necessitaran “ajustos fiscals addicionals” ja que combina un dèficit estructural, el que és independent del cicle econòmic, amb alts nivells de deute. Una advertència que es formula també a Itàlia, França i Bèlgica. En el cas espanyol, aquest dèficit estructural continua augmentant i queda fregant el 3%, quan el que tocaria és reduir-lo. És a dir, que el que està aconseguint reduir el dèficit és el creixement econòmic, no mesures estructurals com les que s’exigeixen una vegada surt del procediment de dèficit excessiu.
Tornant al creixement, les dades de la Comissió Europea indiquen que el PIB espanyol va augmentar un 2,6% el 2018, molt per sobre de la mitjana de la zona euro per quart any consecutiu. Durant el 2019, l’activitat es moderarà en el segon trimestre per estabilitzar-se posteriorment, ja que la millora de les exportacions compensarà l’esperada caiguda de la demanda domèstica. Segons aquestes previsions, es desacceleren tant el consum privat com la inversió. En el cas de la construcció, hi va haver un pic d’inversió en el 2018, però es calcula que, al llarg d’aquest any, decreixeran tant la construcció residencial com la no residencial.
Les bones notícies arriben pel costat de les exportacions i de l’ocupació. Les exportacions augmentaran al llarg d’aquest any i el següent, mentre que el creixement de l’ocupació “ha continuat superant les expectatives”, per fer caure l’atur fins a un 12% el 2020, la xifra més baixa des del 2008. També es preveu una pujada dels sous, gràcies a l’augment del salari mínim, que tindrà el seu moment àlgid aquest any per anar moderant-se el 2020.
A escala de la UE, l’economia continuarà la seva expansió per setè any consecutiu, amb creixement en tots els estats membres, encara que a uns ritmes modestos. En la zona euro, Brussel·les ha rebaixat una dècima la seva previsió de creixement tant per al 2019 com per al 2020. En concret, l’eurozona creixerà un 1,2% aquest any i un 1,5% el 2020. Creixement modest, però creixement al cap i a la fi, que ve perjudicat per la frenada d’Aleanteriors.
Brussel·les calcula que enguany serà del 2,3%, 3 dècimes per sobre del càlcul de Madrid
La Comissió preveu que l’atur baixi al 12% el 2020, la xifra més reduïda des del 2008