La Vanguardia (Català-1ª edició)
Festes a la platja
LSense por.
a vida és una obra de teatre.
En el seu cas, un dram aouna comèdia?
Una aventura que vaig decidir viure intensament.
I co m ho va fer? Hi havia una vegada una jove i guapa holandesa...
...Que als 20 anys, el 1964, tenia un nòvio que estudiava medicina i en el seu temps lliure investigava els efectes de l’haixix.
Va fer vostè de conillet d’índies?
Sí, i va ser amor a la primera pipada. No l’he deixat mai. El nòvio, sí.
Plena època hippy.
Tenia una botiga de moda a Amsterdam. Vaig ser la primera a dissenyar i vendre minifaldilles a Holanda. Mary Quant i Tina Turner eren clientes meves. Vaig tenir moltíssim d’èxit.
Però la va tancar.
Em llegia tot el que publicava Timothy Leary, psicòleg i i entusiasta de la investigació i l’ús de drogues psicodèliques que adoraven tots els hippies i la filosofia del qual era deixar anar tot el que et lligués.
Va deixar anar la botiga?
Sí, però al cap de poc temps vaig obrir una casa de te que es va omplir de desertors americans que no volien anar a la guerra del Vietnam. Amb ells va arribar l’LSD. Va ser una època molt interessant.
Per què?
Érem fills de pares que s’havien esllomat treballant i vam arribar a la conclusió que els diners no tenien valor i que la bellesa era en les coses senzilles.
La policia li va tancar la teteria.
Encara que no vaig vendre mai haixix, la gent acompanyava el te fumant marihuana, i ràpidament es va convertir en el local de moda. Va ser el primer coffee shop del país. Tenia 22 anys i una filla de 3 anys. Ens en vam anar a l’Índia.
Sola?
Érem tota una onada de gent que viatjava en autoestop. Ens trobàvem ara aquí ara allà, a Turquia, el Pakistan, l’Iran... Jo em vaig quedar catorze anys a l’Índia, els hiverns a Goa i els estius a l’Himàlaia.
I va tenir tres fills més?
En total, quatre fills de tres pares diferents.
I tot va ser pau i amor?
El meu moment de més desassossec va ser viure amb els meus fills adolescents a l’Himàlaia. Eren temps difícils. No només perquè estava sense ni un ral, sinó també perquè la A Barcelona hi ha un palau modernista dedicat al cànnabis, el Hash Marihuana & Hemp Museum de Barcelona, on ni es consumeix ni es ven, sinó que es recorre la història del cànnabis, planta originària de les serralades de l’Himàlaia que els humans hem conreat des de tem psi mmemorial per fer roba, corda, paper, oli ico m a psicòtrop. El museu va dedicar un acte a dones i cànnabis, i entre elles hi havia Mila Jansen, precursora dels coffee shops, que en la seva biografia, Com em vaig convertir en la reina de l’haixix, que aviat es traduirà a l’espanyol, explica de pri m era mà la revolució dels seixanta a Amsterda m ,larutadelshippiesi les festes a la platja de Goa a les quals es va entregar sense perdre el cap.