Les limitacions de les xarxes

EL partit Vox era el que tenia més seguidors a Instagram (299.000) el dia que els electors espanyols van donar la victòria al PSOE, el que en tenia menys (64.300) d’entre els grans partits en aquesta plataforma, suposadament la més influent de totes i la número u entre els joves. Vox també va acabar la campanya electoral liderant el share of voice, la mètrica que defineix la visibilitat dels partits a les xarxes socials i dels seus rivals electorals. Aquestes dues dades comparatives no minimitzen el bon resultat del partit ultradretà –que irromp amb 24 escons a les Corts–, però serveixen per entendre que, afortunadament, el lideratge a les xarxes va per una banda i la societat, en el seu conjunt, per una altra. Per això aquests 24 diputats suposen una certa decepció en vista de les expectatives creades, fruit en gran part de l’error de confondre la realitat –els vots emesos– amb el món virtual dels m’agrada de les xarxes socials.

L’any 2016 va ser el zenit de les fake news i la consagració de la postveritat, paraula de l’any segons el diccionari Oxford. Contra tot pronòstic, Donald Trump va guanyar la nominació republicana i l’elecció presidencial gràcies a una gestió sense precedents de les xarxes, incloent-hi l’abundant difusió de mentides

interessades (cal recordar el suposat suport del papa Francesc, una invenció que va circular amb més eficàcia que el ferm desmentiment posterior del Vaticà). Feia l’efecte que el maneig de les xarxes –incloent-hi la manipulació– garantia l’èxit electoral d’un candidat o partit, amb independència de si era moderat, radical o extremista. Votacions posteriors –com la del Brexit o la presidencial al Brasil, guanyada per Jair Bolsonaro– semblaven reforçar la identificació “hegemonia a les xarxes igual a hegemonia electoral”.

Les eleccions espanyoles han estat positives en molts aspectes, començant per l’elevada participació del 75,7 per cent i acabant amb la supremacia dels sufragis sobre les xarxes. No es tracta de demonitzar el progrés tecnològic i la revolució informàtica, però sí de destacar que el seu poder és limitat, perquè no són un instrument ni bo ni dolent en si mateix. I que la idea ambiental que tothom pot guanyar uns comicis si aconsegueix la superioritat a les xarxes s’ha demostrat falsa. A poc a poc, la societat comença a relativitzar aquesta via d’informació i coneixements, sobretot quan és l’autopista preferida de falsedats, mentides i notícies manipulades, tan presents en les campanyes electorals d’ahir, avui i demà.