Virus que ataquen bacteris salven una noia d’una infecció mortal

Una adolescent de 15 anys que estava en estat crític a causa d’una infecció causada per bacteris resistents a antibiòtics s’ha recuperat gràcies a un còctel de virus dissenyat per destruir el bacteri.

El cas clínic, que es presenta aquesta setmana a la revista Nature Medicine, demostra que els virus es poden convertir en el futur “en una possible estratègia per tractar infeccions resistents als fàrmacs”, diu per correu electrònic Graham Hatfull, un investigador de la Universitat de Pittsburgh (EUA) que ha desenvolupat la teràpia.

El tractament s’ha aplicat a una noia amb fibrosi quística que va rebre un doble trasplantament pulmonar l’estiu del 2017 a l’hospital pediàtric Great Osmond Street de Londres.

Havia estat prenent antibiòtics des dels 7 anys per mantenir a ratlla les infeccions derivades de la fibrosi quística, una malaltia hereditària que afecta principalment els pulmons.

Setmanes després del trasplantament i d’haver començat a prendre fàrmacs immunosupressors per evitar el rebuig immunitari, la jove va patir una infecció pel bacteri Mycobacterium abscessus .El bacteri va aparèixer primer a la ferida de la intervenció quirúrgica i al fetge, va formar nòduls sota la pell als braços, les cames i les natges i després es va estendre a altres òrgans. Cap antibiòtic no va poder eliminar el bacteri.

L’equip mèdic de l’hospital londinenc es va posar en contacte llavors amb Graham Hatfull, de la Universitat de Pittsburgh, que

A la pacient, afectada de fibrosi quística, se li havien trasplantat els pulmons

ha aplegat la col·lecció més gran del món de bacteriòfags al llarg de tres dècades. Els bacteriòfags són una classe de virus que, com el nom indica, mengen bacteris. En canvi, no tenen capacitat d’infectar les cèl·lules humanes.

Hatfull va buscar a la seva col·lecció de més de 10.000 bacteriòfags quins podien destruir la soca de Mycobacterium abscessus que li havien enviat de Londres. Va identificar tres candidats i, després de modificar el genoma de dos d’aquests candidats per augmentar-ne l’eficiència, va crear un còctel amb els tres virus per tractar la infecció.

La pacient va començar a rebre el tractament el juny de l’any passat. Va rebre mil milions de partícules víriques injectades per via endovenosa dues vegades al dia. Sis setmanes després, la infecció havia desaparegut del fetge.

Els microorganismes resistents a antibiòtics s’han pogut tractar amb èxit

La jove “avui dia continua rebent el tractament”, segons informa Hatfull. Dels més de vint nòduls que tenia a la pell, només n’hi queden dos.

Es tracta del “primer ús terapèutic de bacteriòfags modificats”, destaquen els autors de l’avenç mèdic a Nature Medicine. La combinació de tres virus diferents redueix la probabilitat que els bacteris es tornin resistents al tractament, igual que les combinacions de fàrmacs contra el VIH limiten l’aparició de virus resistents als antiretrovirals.

Tot i que l’ús de virus per tractar infeccions es va assajar per primera vegada el 1919, abans que es descobrissin els antibiòtics, aquesta línia d’investigació havia quedat pràcticament abandonada a Europa Occidental i Amèrica del Nord. L’interès pels bacteriòfags ha ressorgit els últims anys amb les noves tecnologies de seqüenciació genòmica, que n’han facilitat l’estudi.