La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pequín ensopega a la seva perifèria
El règim xinès, incapaç de seduir Hong Kong i Taiwan
Durant dècades, el Partit Comunista xinès ho ha intentat gairebé tot per seduir els habitants de la regió semiautònoma de Hong Kong i els de Taiwan, un país independent de facto del qual Pequín reclama la sobirania. Els garanteixen gaudir de certa autonomia política. Els diuen que prosperaran econòmicament si caminen de la mà. I per atreure els més sentimentals, apel·len a l’ascendència xinesa compartida. “La sang és més densa que l’aigua”, ha dit sobre aquesta relació fraternal el president xinès, Xi Jinping, en més d’una ocasió.
Però per molt que s’hi esforcin, una vegada rere l’altra es confirma l’escàs atractiu que el seu model inspira a aquests territoris, com demostra el que ha passat a l’excolònia britànica durant els últims dies. Aquí, l’executiu autònom –i per extensió, el Govern central de Pequín, davant el qual respon en última instància– s’ha vist forçat a recular diverses vegades per calmar els ànims d’una població en peu de guerra davant els intents per aprovar una polèmica llei d’extradició a la Xina, perquè no confien en el seu sistema de justícia.
Si dissabte la líder local, Carrie Lam, va anunciar la suspensió indefinida del projecte, diumenge, amb centenars de milers de manifestants als carrers, va entonar el mea culpa pels “errors” del seu Govern, unes disculpes que va reiterar aquest dimarts en persona. “Recau sobre mi molta part de la responsabilitat en les deficiències del Govern autònom”, va dir davant la premsa.
Aquests gestos suposen la concessió més important a la pressió pública que es registra en territori xinès des que el nacionalista Xi va aconseguir el poder el 2012. “Segur que els dirigents
250 xinesos no estan contents”, va assegurar a La Vanguardia la historiadora i coautora del llibre Xina al segle XXI Maura Cunningham. “Les massives protestes indiquen una gran insatisfacció dels habitants de Hong Kong tant amb Lam com amb el Govern xinès. Aquesta ciutat continua sent una
Les protestes dels últims dies revelen l’escàs atractiu de la política de Xi Jinping
Els gestos de disculpa de Lam són la cessió més important a l’opinió pública des del 2012
espina clavada per a Xi i els seus”.
La crisi ha arribat en un moment molt delicat per al país, que acaba de passar de puntetes pel sempre problemàtic aniversari de la matança de Tiananmen i està immers en una batalla tecnològica i comercial amb els Estats Units. Com acostuma a succeir en aquests casos, els censors s’hi han mirat molt per esborrar qualsevol rastre del que passava a Hong Kong de mitjans i xarxes xineses, mentre que les autoritats incidien en mostrar el seu suport a Lam i la seva llei en assenyalar les “forces estrangeres” com a instigadores de les protestes.
Per si no n’hi hagués prou, el president dels EUA, Donald Trump, va confirmar dimarts que es trobarà amb Xi durant la cimera del G20 que se celebrarà la setmana que ve a Osaka, Japó. A més del conflicte comercial, Wa