Massa change.org

Com a definició de vellesa, el diccionari de l’IEC dona “últim període de la vida, edat avançada”, i també “estat de l’ésser humà de deteriorament progressiu dels òrgans i de les seves funcions, a causa del pas dels anys”. El de la RAE dona “cualidad de viejo”, “edad senil, senectud” i “achaques, manías, actitudes propias de la edad de los viejos”.

Ara que ja estic definitivament instal·lat en la vellesa, he de dir que em semblen definicions molt ajustades. N’hi ha prou de comprovar els nous problemes que s’afegeixen cada dia de cada any que passa per veure que totes dues institucions haurien pogut ser cruels a l’hora de retratar amb paraules la degradació d’aquesta fase de la vida, i no ho han estat. En canvi, hi ha gent que les troba ofensives. La Universitat Permanent de Cantàbria ha encetat una campanya de recollida de firmes que té com a objectiu demanar a la RAE que canviï la definició de vellesa abans esmentada. (Avui dia la gent recull firmes per tot, fins per canviar el final de Joc de trons.) Ho fa perquè, diu, està “carregada de menyspreu i prejudicis”

No els agrada la definició de vellesa que dona el diccionari i han encetat una campanya perquè la canviï

i perquè –com que amb aquesta iniciativa aconseguiran força titulars– cridaran l’atenció sobre el maltractament a la gent gran, que és el que en el fons els interessa. Reclamen polítiques públiques a favor dels drets dels vells, que permetin detectar i denunciar els casos d’abusos i de maltractaments que sovint patim. La campanya va començar dissabte passat, 15 de juny, i acabarà el 15 de juliol. Un mes just. Evidentment es fa a través de change.org, que és el primer que se li acut a qui no se li acut res més que seguir la sendera que ja han trescat d’altres.

“El maltractament comença amb les paraules” és el títol de la iniciativa. Segons el coordinador, les definicions del diccionari evidencien com es construeix l’imaginari col·lectiu. “És més fàcil maltractar algú amb xacres, manies i dient que està fatal”, declara a l’agència Efe. ¿Com vol que defineixin la vellesa? ¿Com la més esplendorosa etapa de la vida, en la qual el cos humà no sols no es deteriora sinó que arriba a la plenitud?

¿Què es pensen que és la senectut? Deuen haver vist massa espots de plans de pensions, d’aquests de bancs i companyies d’assegurances. Aquests espots on apareix un home arrugat però somrient, amb cabells blancs, i pantalons i un pul·lòver de colors clars, al costat d’una senyora també somrient, també amb cabells blancs i també vestida de colors clars, tots dos la mar de feliços mentre caminen agafats de la mà per una platja idíl·lica. Els insensats de la Universitat Permanent no deuen saber que, just després d’acabar el rodatge d’aquests espots, quan als intèrprets els baixa l’efecte del Red Bull que els han donat abans de començar a gravar, els fan prendre les set pastilles diàries que els toquen, els tornen a donar el taca-taca, els carreguen a una furgo i se’ls emporten de tornada al geriàtric.