#boicotaqatar22

Què us sembla si des d’aquí, la capital futbolística de Barcelona, posem en marxa una campanya anomenada #boicotaqatar22?”, es preguntava John Carlin, i, com poden imaginar-se, després de tantes columnes dedicades a denunciar la dictadura qatariana, m’apunto amb entusiasme a la iniciativa.

Això de Qatar en general, i això del Mundial en particular, clama de tal manera al cel, que només l’enorme estómac del futbol, capaç d’empassar-se els monstres més repulsius, podia pair una barbaritat tan grossa. Personalment, no tinc cap dubte que, darrere de la concessió d’aquest Mundial, hi va haver una corrupció a l’engròs, no endebades és el país amb la renda per càpita més alta del món, gràcies als seus gasodòlars –que, igual que construeixen estadis, financen gihadistes–, no té conflictes en comprar voluntats. I de voluntats n’hi devia haver quan es va perpetrar la famosa votació secreta i a porta tancada, a la FIFA, que va deixar el món estupefacte escollint Qatar en lloc dels EUA. En les prèvies, les cuines havien fet la seva feina: Sarkozy convidava a dinar a l’Elisi Michel Platini, aleshores flamant president de la UEFA i vicepresident de la FIFA, i zas!, allà hi havia l’emir de Qatar,

El Mundial 2022 a Qatar és una aberració per al futbol i una indecència per a la humanitat

Tamim bin Hamad al-Thani, i el seu primer ministre Hamad bin Jassim. També els acompanyava Sophie Dion, que més tard presidiria el grup d’amistat França-Qatar de l’Assemblea francesa i que, segons Le Monde, administrava una càtedra a la Sorbona sobre Ètica de l’Esport (sic) finançada per una fundació de l’emirat. D’aquell feliç àpat naixerien els 76 milions d’euros, pagats trinco-trinco, per Qatar Sports Investments per comprar el PSG i, previsiblement, aquells quatre vots decisius que, segons Blatter, havien trencat “l’acord de cavallers”. “L’elecció de Qatar va ser el resultat de la intervenció francesa”, afegiria més tard. Prèviament, i segons The Sunday Times, s’havia firmat un contracte amb Al-Jazira que incloïa una bonificació de 100 milions de dòlars per a la FIFA si Qatar s’emportava la competició. Ningú no va semblar alertar-se...

Dòlars, dòlars i gasodòlars arreu que havien de comprar no sols voluntats sinó també silencis i impunitats, i d’aquí la vergonyosa elecció d’un país sense tradició futbolística, que arriba a temperatures de 50 graus amb una humitat del 80% i que obligarà a moure la Champions i part de les lligues europees, amb l’evident risc de sobrecàrrega per als jugadors. Però si és una aberració per al futbol, és una ignomínia per a la humanitat, perquè s’organitzarà en una tirania que vulnera tots els drets bàsics, acumula dos mil treballadors morts –sí, ¡dos mil!– a les obres dels vuit estadis en construcció i ha estat denunciada per totes les organitzacions humanitàries, mentre les seves vinculacions amb el terrorisme són prou conegudes. Això serà el Mundial 2022, diners de sang utilitzats per blanquejar misèries i omplir butxaques sense escrúpols. Una immensa indecència.