La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Hem contribuït a canviar les coses: ara hi haurà llei”
Ángel Hernández va ajudar a morir la seva dona, M. José Carrasco, ho va fer públic i està pendent d’un jutge de violència de gènere
envolupi aquí la llei que s’aprovi al Congrés sigui la millor possible”, va explicar la diputada republicana Assumpció Laïlla, presidenta de la comissió.
“S’acaba el temps dels pals a les rodes”, va defensar Assumpta Escarp (PSC). I a Ángel Hernandez Marta Ribas(Comuns) li va dedicar el reconeixement pel seu acte “d’amor i dignitat, no de violència”, i va qualificar d’irresponsables els que deixen aquesta qüestió en mans de jutges del Penal.
“Hi ha un abans i un després després de vostès dos, perquè ningú no hagi de viure amagat per ajudar a marxar una persona que estimes”, li va reconèixer Marcos Hourmann.
“No s’ha de donar tanta importància a la decisió de l’Audiència”, els va respondre des de la taula Ángel Hernández. “Però sí al motiu. Crec que el que tracten és de desprestigiar els jutjats de Violència de Gènere. El que em facin a mi no té cap recorregut”, va assegurar Ángel Hernández. “Però expliquin aquest dret a les escoles”.
Està pendent del jutjat número 5 de Violència de Gènere. El mateix que fa un mes va dir que ajudar a morir la seva dona no era una qüestió de violència de gènere. Amb tot, l’Audiència Provincial diu que, de moment, sí. Que no han mirat les proves. “Quan tot és en un llapis de memòria que els vaig fer arribar i que vam pretats,
durant mesos la María José i jo. Hi ha 30 vídeos i la meva declaració”, explica Ángel Hernández, el marit de María José Carrasco, que va intentar esperar que la llei emparés la seva decisió de posar fi al seu patiment.
“El 6 de març, l’endemà que es dissolgués el Congrés dels Dipucient vam decidir fer el pas. No l’aprovarien. No volia continuar més així. Estava saturada de fentanil i morfina. S’ofegava. Feia esgarips. Així doncs, vam complir el nostre compromís. Fer-ho públic. Perquè servís per a alguna cosa. I crec, sincerament, que aquesta vegada sí, que per fi hi haurà llei aquesta legislatura. I penso que el que vam fer hi haurà contribuït decisivament”.
Ahir l’Ángel va participar en una sessió al Parlament de Catalunya a favor de reactivar la proposta d’una llei d’eutanàsia. Dimecres va ser en un acte a Horta. “Vaig allà on em cridin. Em posen un micro i parlo. Aquest és el nostre compromís. A la María José ja no l’ajudarà,peròjohedecontinuar”.
Quan li plantegen per què hi ha reacció tan sorprenent en l’àmbit judicial sobre el seu cas, Ángel Hernández creu que la situació té a veure amb fets com ara la retirada de les pancartes contra la violència masclista dels edificis municipals madrilenys que ja han començat.
“Forma part del mateix. És fonamentalisme moral molt ben situat. I la nostra lluita pertany al mateix lloc que la de la violència de gènere: són drets civils que volem ampliar, el de l’eutanàsia i el del fre a la violència masclista. Però ells estan en campanya”.
Explica com la María José havia volgut morir molt abans. “Es va intentar suïcidar el 1996, consparar del que s’acostava. Però la vaig recuperar i li vaig prometre que jo la cuidaria fins que ella digués prou, i que jo l’ajudaria en aquell moment. Ella encara tenia qualitat de vida. Vam viatjar molt. Vaig demanar reducció de jornada per cuidar-la i em vaig prejubilar als 61 anys. Ara en tinc 70”.
A començaments del 2018 realment va arribar el moment. “Sobretot arran que m’havia d’operar i vam sol·licitar, sense èxit, una plaça temporal en una residència perquè la cuidessin mentre jo no podia. L’hi van denegar i va acabar a urgències. Diverses vegades. No podia menjar i la van voler intubar, però vaig esgrimir el seu testament vital que no ens separàvem per impedir-ho. I vam passar a pal·liatives”.
Van esperar que el nou Congrés per fi acollís la llei. “Malgrat que la llei ja empara la sedació en un cas com el seu, però en lloc de morir ràpidament ho fa lentament, en espera que, com que no menja ni s’hidrata, falli algun òrgan vital”, argumenta. Quan el 5 de març es van dissoldre les Corts després dels successius bloquejos a la Mesa del Congrés, la María José i l’Ángel van acordar fer el pas que feia tant de temps que preparaven: morir ajudada per ell i fer-ho públic amb l’ajuda dels vídeos que demostraven el que alguns s’entossudeixen a negar: l’enorme patiment que genera a moltes persones la falta d’aquesta llei. “Crec que ara hi ha una altra predisposició, que es vol que sigui una de les primeres lleis que es comenci a tramitar, encara que trigui un o dos anys. La repercussió del nostre acte ha estat enorme i fins i tot s’ha internacionalituna zat. El New York Times ho va publicar. Molta gent m’ha explicat el seu cas, idèntic: històries de patiment i d’accions d’amagat per ajudar a morir a qui més estimes, amb l’angoixa dels dos pel que pugui passar. Crec que realment hem contribuït a canviar les coses”.
Els diputats agraeixen a Hernández la valentia a l’hora de fer públic el seu desafiament a la llei per canviar-la