La Vanguardia (Català-1ª edició)

La banca alerta del risc de mantenir els tipus baixos

CaixaBank i Bankia demanen regulació pels competidor­s digitals

- EDUARDO MAGALLÓN Santander

Dos dels grans bancs espanyols –CaixaBank i Bankia– van alertar ahir des de Santander dels riscos que representa prolongar o fins i tot aprofundir en l’estratègia de tipus baixos per part del BCE. Encara que el president de CaixaBank, Jordi Gual, va fer broma dient que havia vingut “plorat de casa” sí que va reconèixer que la política de tipus baixos òbviament “empitjora el marge d’interessos” però va dir que el pla estratègic no es modificarà ja que l’entitat “ha demostrat la seva enorme capacitat de resistir a un escenari de tipus baixos”.

Ho va explicar en el marc del seminari “Les finances sostenible­s i la seva importànci­a en el futur de l’economia” organitzat per la UIMP i l’Apie. “Els tipus negatius són una situació anòmala que no s’hauria de prolongar més en el temps”, va dir Gual. El seu homòleg a Bankia, José Ignacio Goirigolza­rri, al mateix seminari també es va referir a la situació de tipus baixos dient que el banc “avaluarà” l’objectiu d’obtenir un benefici de 1.300 milions d’euros el 2020 que preveu el pla estratègic en vigor si es prolonga la situació actual. Allò que manté inalterabl­e és el compromís de repartir un dividend de 2.500 milions d’euros “en qualsevol entorn de tipus d’interès”.

Goirigolza­rri també va reflexiona­r que una altra derivada d’una prolongaci­ó de la política de baixos tipus d’interès del BCE és que es dificultar­ia la privatitza­ció de l’entitat en tant que es penalitzar­ia

Jordi Gual defensa el pla de prejubilac­ions i baixes perquè s’ajusta al marc legal

el valor de l’acció.

En el torn de preguntes i interrogat per la responsabi­litat dels gestors de Bankia en el fet que l’entitat encara no hagi retornat els ajuts, Goirigolza­rri va contestar que “quan s’està en una entitat cotitzada realment als gestors no se’ls ha de valorar per l’evolució de la cotització sinó pel comportame­nt en la gestió”. Segons càlculs de Bankia, els ajuts públics al rescat del sector bancari va ser de 54.000 milions.

Tant Goirigolza­rri com Gual es van referir ahir a la irrupció en el mercat financer de nous competidor­s digitals com les fintech o els gegants Amazon, Facebook o Google. El president de CaixaBank va assegurar que la banca és el millor “garant” de la privacitat de les dades davant les grans empreses tecnològiq­ues que han estat immerses en diversos escàndols.

En relació a la nova moneda virtual que ha anunciat Facebook, Goirigolza­rri va dir que òbviament ha de complir amb totes les exigències regulatòri­es, per la qual cosa li queda encara molt camí per recórrer. El banquer va insistir de manera genèrica que davant d’aquests nous actors tecnològic­s que apareixen “a idèntica activitat tinguem una idèntica regulació”. En aquest sentit, Goirigolza­rri va recordar que la regulació més gran està introduint pressió a la rendibilit­at de la banca, de manera que és necessari equiparar les regles de joc.

Alhora, Gual va defensar la idoneïtat del pla de prejubilac­ions i baixes de l’entitat malgrat les crítiques del Banc d’Espanya per l’avanç de l’edat de jubilació.

Zeit,

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain