La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rius, valls i amor
Què veu avui un geògraf al món?
El capitalisme està dopat amb liquidesa: s’han fabricat i posat en circulació ingents quantitats de diners, perquè el sistema no acaba de rutllar.
Doncs els EUA tenen gairebé plena ocupació.
Aquest és el drama: que fins i tot la plena ocupació no reparteix prosperitat com passava abans i deixa massa gent enrere. Per pal·liar totes les seves deficiències, els bancs centrals fabriquen més i més diners... Però no es reparteixen.
I la liquiditat ho arregla tot o només ho dissimula tot de moment?
Hi ha més diners que mai, una liquiditat estratosfèrica, però continua concentrant-se cada cop més en poques mans. I l’era digital, que havia de democratitzar la riquesa i el coneixement, l’ha monopolitzat per a un grapat de bilionaris tecnològics.
No hi ha noves classes mitjanes a l’Àsia?
I també milions de nous milionaris. I aquest és l’assumpte que ocupa el geògraf: tots volen invertir al centre de ciutats cosmopolites amb una marca molt sòlida. I esperen que siguin rendibles.
Hi ha molts més diners, però no hi ha molts més habitatges ni ciutats?
I per això a les ciutats hi ha cada vegada menys ciutadans i més inversors. El metre quadrat és cada cop més car, però, en canvi, molts habitatges estan deshabitats o només els habiten turistes per dies.
Vostè és propietari?
Tinc un piset a Manhattan i això em fa milionari. És ridícul.
Per què no es relaxa i en gaudeix?
Perquè si venc aquest pis i vull continuar vivint al meu barri de tota la vida, per comprar-ne un altre em convertiria en pobre i, a més, endeutat.
Què s’hi pot fer?
Intervenir els mercats, per descomptat. La societat ens ha de protegir amb lleis.
I si ven el seu pis i vostè se’n va a un altre lloc més barat?
Soc geògraf. I si he après res aquests anys és que la geografia és on els sentiments convergeixen amb els diners. No renunciaré al meu sentiment de pertinença i a l’afecte al meu veïnat per obeir a la lògica de mercat.
Quina és la lògica de mercat al seu barri?
Doncs hi ha inversors xinesos, àrabs i russos La geografia no són muntanyes, rius i valls, sinó el que els humans hi projectem. Primer va ser geografia militar; després, colonial i avui, financera. David Harvey investiga avui la geografia seguint els diners: on flueixen les inversions? I d’on fugen? Per què? També analitza els sentiments: per què una ciutat o un territori és estimat o odiat? I com expressa l’art i la cultura aquell sentiment? Mai la humanitat no havia tingut tants diners com ara, perquè els errors del capitalisme es dissimulen fabricant bitllets i la ingent liquiditat busca seguretat comprant habitatge en grans ciutats. La geografia n’estudia ara les conseqüències. I com evitar que degradin els llocs que estimem.