La Vanguardia (Català-1ª edició)
Nova vida per als ‘sampietrini’
Els sampietrini són un símbol de la identitat de Roma des de fa segles, però ara en desapareixeran d’alguns dels carrers més importants de la capital italiana. La contestada alcaldessa Virginia Raggi, del Moviment 5 Estrelles, ha anunciat recentment el projecte de la seva administració per retirar les cèlebres llambordes que embelleixen gran part de Roma dels carrers amb més trànsit i substituir-les per asfalt.
L’Ajuntament ho ha batejat com el pla Sampietrini: un esforç municipal per traslladar les llambordes de gairebé 70 grans carrers, on pateixen del pes dels milers de cotxes i vells autobusos que circulen diàriament, a d’altres de més petits on només els trepitjaran els vianants.
Els sampietrini –que reben aquest nom perquè es van col·locar per primera vegada a la plaça de Sant Pere– són llambordes quadrades que van néixer sota el pontificat de Sixt V al segle XVI. Al principi van representar una revolució per millorar el trànsit de carruatges. Com que estaven col·locades
amb fines escletxes entre elles permetien filtrar l’aigua i eren adequades per cobrir espais irregulars. Però avui dia, amb el caos diari de la capital italiana, per a molts s’han tornat un malson. Els taxistes les veuen com les causants de totes les punxades de rodes, són un calvari per a les motos i els ciclistes, i els seus pitjors enemics fins i tot diuen que els moviments dels sampietrini alliberen pols que embruta els carrers i afecta els pulmons. També preocupen a qui porta talons alts. Per tot això, Raggi va proposar recentment la seva solució: per evitar ensopegades val més deixar a casa els talons d’agulla. “N’hi ha prou amb dur uns talons una mica més amples”, va assegurar l’alcaldessa grillina fa unes setmanes.
El problema que veu la seva administració és que la manutenció dels sampietrini és molt més cara que la de l’asfalt normal, uns 212 euros per metre quadrat, i l’Ajuntament de Roma, amb un deute monumental estimat en uns 12.000 milions d’euros, no pot fer-se’n càrrec. Els sampietrini només es fabriquen de roques volcàniques al massís Albà, al sud de Roma, i al voltant de la ciutat etrusca de Volterra, al nord de la capital. Tradicionalment es col·locaven a mà, i fins i tot hi havia la figura dels selciatori, treballadors especialitzats en una tècnica artesanal per posarlos sense fer malbé la pedra amb una maça de fusta. Fonts del Campidoglio raonen que mantenir els sampietrini costa tres vegades més que l’asfalt, per la qual cosa calia pensar en una solució més pràctica per a artèries amb molt trànsit com la Via Nazionale. Les llambordes sobrants aniran a uns 113 carrers, sobretot al centre històric, com la Via Condotti, als peus de la Piazza Spagna, o la Via del Corso, el carrer més comercial, que volen que sigui per als vianants.
“El pla té en compte les noves exigències de la ciutat, creant una homogeneïtat a les àrees del centre històric i en aquelles que tenen més trànsit de vehicles. Els sampietrini retirats també es podran fer servir per embellir altres zones, places o carrers de la ciutat”, va explicar Raggi en la roda de premsa de presentació del seu pla ambiciós, celebrada als Museus Capitolins.
La cura dels sampietrini ha estat sempre una arma llancívola entre els polítics, i fins i tot el 2015, l’assessor d’Obres Públiques de l’Ajuntament, Maurizio Pucci, va proposar vendre’ls per fer caixa i deslliurar-se dels perills automobilístics.
Les primeres obres començaran els propers mesos, però podrien durar anys. Això amoïna els romans, que veuen que encara podria empitjorar més el trànsit de la capital. Roma està més caòtica que mai, ja que fa mesos que estacions principals de metro com Barberini o Repubblica estan tancades per problemes a les escales mecàniques, i amb el mal estat dels autobusos, moltes vegades no hi ha cap altre remei que el transport privat. “La que ens faltava: més obres, com si no hi hagués prou trànsit al matí”, protesta en Filippo, un comercial romà que es mou cada dia en furgoneta.
Roma retirarà les cèlebres llambordes d’alguns dels carrers més transitats de la ciutat
L’Ajuntament vol estalviar: mantenir els ‘sampietrini’ costa tres vegades més que l’asfalt