La vara de comandament

AMelón, municipi de la província d’Ourense de poc més de 1.200 habitants i, malgrat el seu nom, ric en vinyes, ja que pertany a la comarca del Ribeiro, el nou alcalde no va poder rebre el dia de la presa de possessió el bastó de comandament, per la senzilla raó que havia desaparegut. Corre pel municipi que el bastó deu reposar ara a la vitrina del saló del matrimoni d’exalcaldes del PP, juntament amb el bastó de comandament del seu marit, perquè els dos cònjuges s’han succeït a l’Ajuntament durant gairebé dues dècades. Potser el van confondre, com el bastó, amb una propietat.

Trobem molt bé que la gent admeti que té el seu ego, que li agrada el reconeixement i no faci com aquells actors que diuen que no recorden on han posat l’Oscar o que tenen el Goya al quarto de bany. Ni ells s’ho creuen. En canvi els exalcaldes, si es confirma que són ells que guarden aquest record a les seves prestatgeries, no sabem si moguts també per un reflex freudià de conservar alguna cosa del comandament perdut, van deixar ben desconcertat el seu successor, socialista, qui es va haver de

No se sap si a l’auditoria que ha anunciat el ja nou alcalde s’inclourà el bastó desaparegut

conformar amb una gaiata que li va deixar un dels assistents, més propi del govern d’un ramat que del d’un poble, i consti que ho diem sense segones. Desconcertat i amb més de 50.000 euros de llum pendents de pagament, que això ha de doldre força més. El ja nou alcalde ha anunciat que farà una auditoria dels comptes i béns de l’Ajuntament, en els quals no sabem si s’inclourà el coi de bastó, o si són dos bastons els desapareguts, perquè no se sap si també va desaparèixer el que va rebre el marit de l’exalcaldessa i al seu torn anterior alcalde. Quin embolic. Se’ns ocorre que amb aquest panorama econòmic, el bastó es podria empenyorar per treure algun dineret extra. Millor en tot cas que se l’hagi endut algú i que no se’l disputessin com en el judici de Salomó i es quedés cada un amb la meitat i el bastó amb ningú.

No sabem de cap altre Ajuntament on s’hagi produït una escena similar, encara que tots disposen de la seva vara, que, com tantes coses simbòliques, té un origen antic: durant segles, l’alcalde exercia de jutge de les seves comunitats, i un dels litigis més habituals era per les terres, que l’alcalde dirimia fent ús de la seva vara, la longitud de la qual estava establerta per la tradició –equivalent a 0,65 metres actuals–. Suposem que la vara devia estar sota custòdia i devia passar d’un alcalde a l’altre, no fos cas que algun espavilat la substituís per una altra d’unes mides diferents, que aquí som molt creatius quan ens convé.

La vara de comandament també rebia en castellà el nom de manípulo, que vol dir portat amb la mà, i s’ha d’escriure amb accent, perquè altrament es convertiria en manipulo, que atès el tema que ens interessa val més no errar en l’ortografia. Al final l’alcaldia acaba sent com al seu dia deien que era el matrimoni, un meló, que no saps com sortirà fins que l’obres. A Melón ja ho saben.