Com més honestos, més rics

Els científics analitzen de què depèn el civisme dels ciutadans

El rànquing d’honestedat per països mostra que el comportament dels ciutadans s’associa amb el nivell de riquesa. Tot i això, les dades no aclareixen si l’honestedat afavoreix la riquesa o viceversa. Per entendre més bé les correlacions, els investigadors han analitzat múltiples variables que revelen associacions sorprenents.

Com més lluny de l’equador és un país i com més fred hi fa, més probable és que els ciutadans actuïn de manera honesta. Els autors de la investigació proposen a Science, com a hipòtesi, que “les condicions geogràfiques i climàtiques podrien haver influït en les interaccions socials i la cooperació en societats preindustrials; (...) la confiança i la cooperació podrien haver facilitat la transició de societats agrícoles a economies de mercat, que es basen en interaccions amb membres externs al grup”.

La investigació revela que als països que han tingut més malalties infeccioses al llarg de la història els ciutadans tenen menys tendència a tornar les carteres perdudes. L’efecte es podria deure al fet que “les comunitats d’aquestes regions potser eren menys propenses a interactuar amb desconeguts per prevenir infeccions i van adoptar normes col·lectives limitades al grup més pròxim”.

Quan l’ús del pronom personal és opcional a la llengua materna (com en català, en què tant es pot dir “llegeixo” com “jo llegeixo”), els ciutadans tendeixen a ser menys honestos que quan és obligatori (com en anglès: “I read”). El pronom personal, escriuen els investigadors, “distingeix la persona del seu entorn, cosa que reforça valors sobre l’autonomia personal i la responsabilitat”, que “treballs anteriors han relacionat amb comportaments morals”.

A les cultures on les relacions familiars són més fortes se solen tornar menys les carteres perdudes a desconeguts. De nou, el fenomen s’atribueix al fet que en aquestes cultures les normes de cooperació prioritzen el nucli familiar i tendeixen a excloure desconeguts.

Els països amb més anys de tradició democràtica i amb institucions que limiten els abusos de poder –per exemple, mitjançant la separació entre el poder executiu i el judicial– són els que han registrat taxes d’honestedat més altes en la investigació. Dins de les democràcies, s’han registrat més comportaments cívics en sistemes de representació proporcional on es busquen consensos i estan representades les minories que en sistemes de representació directa on qui governa no té necessitat d’arribar a acords.