La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Estat indemnitzarà casos com el de Sandro Rosell
El Constitucional obliga a rescabalar la presó sense condemna
El Tribunal Constitucional (TC) va dictar ahir una sentència sobre la qual feia mesos, si no anys, que treballava. Es tracta de la indemnització que correspon als presos preventius que després són absolts. La durada de la presó prèvia en un judici ha estat molt criticada a Espanya no fa gaire, per casos com el de l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell, jutjat després de passar gairebé dos anys a la presó i absolt finalment per falta de proves. Casos com aquest era difícil que rebessin cap mena de rescabalament. A partir d’ara ja no serà així. L’Estat haurà d’indemnitzar els qui s’hagin estat en presó preventiva i després no siguin condemnats, en cas que es provi que hagin patit un perjudici per aquesta situació, cosa que sembla molt òbvia.
El tema es va plantejar perquè el mateix Constitucional va decidir que havia d’obrir una autoqüestió d’inconstitucionalitat; és a dir, que s’havia de demanar si les previsions de la llei vulneraven drets fonamentals. I ha resolt que sí, que els lesionaven. El motiu és que fins ara només s’indemnitzaven els casos en què s’acabés demostrant que el fet pel qual una persona va ser condemnada no va existir en realitat. L’exemple típic és l’aparició amb vida d’una persona que es va creure assassinada i per la suposada mort de la qual algú va ser condemnat.
El Constitucional tenia plantejada una vintena de casos de persones que van passar un determinat temps en presó preventiva i que després van ser absoltes. Totes elles reclamaven una indemnització, després que l’Administració els hi denegués. Consideraven discriminatori que només poguessin obtenir rescabalament els ex-presos preventius per fets que no havien passat realment, i no tots els declarats innocents. Per això, el TC va decidir abordar en conjunt aquests casos, anant a l’arrel del problema; és a dir, no abordant-los un per un sinó buscant on hi havia l’origen del conflicte, que era en les previsions de la mateixa legislació.
El canvi legal no serà retroactiu i, per tant, no es podran solucionar tots els casos del passat. N’hi va haver un –el de Dolores Vázquez, condemnada per haver assassinat Rocío Wanninkhof, que després es va demostrar amb una prova d’ADN que l’autor era un altre– que va causar gran impacte. Ara bé, tots els que encara estiguin en tràmits de recursos, com la vintena esmentada davant del mateix TC, sí que seran indemnitzables. En
l’expresident del Barça pot demanar compensacions milionàries, després de quasi dos anys a la presó
aquest sentit, la sentència situa el Govern i el Parlament perquè donin una resposta normativa a la qüestió.
Caldrà veure com es fixen les indemnitzacions. En un cas com el de Rosell, poden ser milionàries, perquè durant dos anys no es va poder dedicar a la seva activitat en el món dels negocis i va tenir embargats els comptes bancaris i els béns. El seu lletrat, Pau Molins, sempre va dir que buscarien rescabalament. Ara té un sòlid punt de suport per fer-ho; sempre, esclar, que la decisió de l’Audiència Nacional sigui confirmada per la sala d’apel·lacions d’aquesta mateixa instància i, eventualment, després pel Suprem, si hi ha més recursos de la Fiscalia, que va qüestionar l’absolució de Rosell malgrat que el tribunal el va deslliurar de les acusacions de blanqueig de capitals per falta de proves.