La Vanguardia (Català-1ª edició)
Es de viure
M a model a seguir per a les nenes
quan va decidir enterrar la cama al cementiri: “Va ser com tancar una etapa molt bonica i amb molts èxits, però sent conscient que no m’havia d’enfocar en el passat, sinó en el que sí que podia fer en el present”. Un altre moment clau va ser quan va decidir pujar la primera foto amb la pròtesi a les xarxes socials: “Mostrar-me tal com soc va ser un pas molt important”, reconeix.
Vila explica que els seus pares la van obligar a continuar amb l’esport, conscients que, si no, tindria un buit enorme. Ara la jove, que també estudia Relacions Internacionals, s’ha traslladat a viure a Madrid i s’està a la residència Joaquín Blume per ser a prop del Centre d’Alt Rendiment Esportiu, on s’entrena moltes hores al dia amb tot el seu equip: biomecànic, entrenador, psicòleg esportiu i fisioterapeuta preventiu de lesions. Amb Irene Villa com a model, Vila té per objectiu anar als Jocs de Tòquio. Ningú no dubta que ho aconseguirà, malgrat que, passi el que passi, la medalla del coratge, la capacitat de reinvenció i l’amor per la vida la pot lluir amb molt d’orgull.
LLEGIU L’ENTREVISTA COMPLETA AMB DESIRÉE VILA A www.lavanguardia.com
la dona en general: “Era important que les Barbies també s’adaptessin a l’actualitat i als papers que desenvolupen moltes dones que representen rols importants”, assegura. L’atleta reconeix que quan era petita li agradava molt inspirar-se en les Barbies que representaven el que volia ser de gran, com la professora o l’astronauta. Finalment, Vila ha trobat una altra manera de tocar el cel i, el més important de tot, d’inspirar altres persones perquè segueixin el seu exemple.