Grècia rima amb Suècia

Un grec emigra a Suècia de molt jove i es converteix en un escriptor popular i respectat. L’arrelament és un fet que s’encarna en hipoteques, feines, fills i fins i tot nets. Cinquanta-cinc anys més tard, després d’un període de dubtes predepressius i d’esborranys existencials de textos que no arriben mai a bon port, l’escriptor torna a Grècia acompanyat de la seva dona. Durant uns dies es transforma en un turista amb ànima d’emigrant que intenta retrobar l’eco d’unes arrels que, constata, ja no l’identifiquen ni amb el passat ni amb el present.

Aquesta és la sinopsi defectuosa d’Otra vida por vivir, del poeta, assagista i novel·lista Theodor Kallifatides (Galaxia Gutenberg). És un d’aquests llibres sense argument aparent que t’atrapa pel que té de digressió humanística sobre la vida, la memòria, l’oblit i la capacitat de relacionar coses. A Suècia, l’escriptor grec en crisi creativa escriu en suec. A Grècia, en canvi, tot canvia, i aquest és el primer llibre que, com si fos la torna d’un llegat intangible, necessita ser escrit en la seva llengua materna.

La dissonància entre la sonoritat de les arrels i la precisió racional de la llengua adoptada, el vertigen dels sentiments que no es poden controlar i la identitat que, sobre el terreny, alterna

Durant uns dies el protagonista del llibre es transforma en un turista amb ànima d’emigrant

l’orgull i l’autoodi alimenten la vitalitat pletòricament contradictòria del relat. Un relat injectat d’un tempo emocional que encadena reflexions poètiques i polítiques o centellejos de crònica en què emergeix la sensualitat dels sabors i del paisatge. L’estil de Kallifatides és l’exemple de com la màxima aspiració de qui escriu amb la intenció de transcendir rau a voler perdurar com la llavor d’un estímul que, un cop arriba a les mans incontrolades dels lectors, creix i es bifurca fins a l’infinit. La Grècia que l’acull: “Grècia ha deixat de ser un país per convertir-se en un centre turístic”. El compromís de la mirada: “Els pobres han deixat de ser persones per convertir-se en un problema. El nazisme va fer el mateix amb els jueus, els comunistes, els homosexuals, els gitanos i molts d’altres”. El diagnòstic de realitats que, per sort o per desgràcia, no pateixen exclusivament els grecs: “Els habitants locals no volien els turistes, però sí els seus diners; els turistes no volien els locals, però sí els seus serveis”. Amargament dolç, amb la saviesa de qui no busca la comoditat de les certeses categòriques i dels punts de vista immutables, Otra vida por vivir fa una dissecció de les paradoxes de la vellesa i del pas del temps a través d’una història triplement viscuda. Pel seu protagonista, decadent i crepuscular; pel narrador, que escriu en una primera persona fàcil de compartir i que desmenteix totes les collonades sobre l’autoficció, i pels lectors, que participen en l’aventura d’aquest viatge-passeig assaborint les vides de l’autor amb tots els sentits.