La bombolla futbolística

De la mateixa manera que durant un temps es va parlar amb raó de l’existència d’una bombolla immobiliària i els seus riscos, ara caldria referir-se a la bombolla futbolística i els seus perills, que també en té. En un moment de fitxatges milionaris, amb un mercat desbocat en què es barregen els preus exorbitants amb l’aparició d’escàndols de tot tipus, fins i tot sobre la gestació d’un Mundial, sembla obligat reivindicar un reforç de les estructures de control sobre el tràfic que mou aquest esport. Sobretot perquè als que menys es té en compte en moltes decisions és als aficionats, destinataris principals de la competició.

Em va semblar en aquest sentit especialment trist l’espectacle que van oferir a Madrid els milers de seguidors del Liverpool i del Tottenham que van anar sense entrades a la final de la Champions. Van vagar pels carrers de la capital amb els seus càntics buscant un bar des d’on seguir el partit. I en molts casos no van aconseguir més que mirar-s’ho des del carrer, veure alguna jugada en una llunyana pantalla gegant i, això sí, beure cervesa a mansalva. Aquestes escenes grotesques em van resultar molt representatives del malbaratament i disbarat d’un viatge d’aquesta mena.

Vivim en un continent que se sent assetjat per la immigració i que no pot o no sap organitzar mecanismes estables d’atenció i solidaritat davant el fenomen. Milers de persones moren cada any provant de travessar la Mediterrània. I la mateixa societat que no troba la manera de posar remei al fenomen organitza centenars de vols xàrter des de Londres i Liverpool a

Milers d’aficionats es desplacen per mirar una final en un bar, mentre el Mundial es pacta en un palau de govern

Madrid en una sola jornada perquè bandes d’aficionats circulin pels carrers de la ciutat seu d’una final amb el resultat de no veure-la i en canvi afartar-se a cerveses, amb el tors nu i recobert de crema solar, en el millor dels casos, o definitivament socarrimat. Quin sentit té el viatge, i quin valor edificant té l’espectacle de càntics desbocats i de gent caiguda sobre la lona de l’asfalt en el pas anterior al coma etílic?

En paral·lel, mentre la soldadesca s’acontenta amb pertorbar la serenitat nocturna dels carrers, els caps del negoci pacten en reservats de restaurants de luxe les condicions de les competicions més rellevants i la retransmissió televisiva. Amb afectació, probablement, de tota mena d’interessos, com s’ha posat de manifest en relació amb el Mundial de Qatar i els contractes paral·lels desbloquejats, una vegada tancada la negociació, aquest cop en un palau de govern. Davant notícies d’aquest tipus, o d’altres sobre els partits arreglats, molts aficionats deuen experimentar una gran decepció, la de sentir que juguen un mer paper de comparsa en l’evolució d’un esport massa contaminat per interessos espuris.