La Vanguardia (Català-1ª edició)
Robots amb opinió
Un estudi demostra que hi ha comptes anòmals i hostils al club
Un encàrrec del FC Barcelona a la consultoria de big data I3 Ventures sobre les converses generades pel club blaugrana dins el gegantí àmbit digital ha revelat una sèrie de dades que criden l’atenció. Prenent com a camp de treball temporal els últims 18 mesos, l’estudi descobreix, entre altres coses, l’existència de diverses comunitats de fora d’Espanya que actuen de manera anòmala: es tracta dels anomenats bots, és a dir, de comptes automatitzats (robots) amb un comportament mecanitzat que tenen una incidència en els continguts compartits que arriba a un 30%.
Per conversa digital, ciutadana oberta i pública cal entendre-hi aquella que no necessàriament esmenta les fonts oficials del club i que es desenvolupa tant a les xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram i YouTube) com a través d’informacions publicades en canals digitals i que prenen com referència l’entitat blaugrana.
L’estudi va néixer, segons assegura el club, “per la voluntat de saber quina és la percepció de la marca Barça a les xarxes i entendre’n la tipologia”, però finalment ha estat útil per localitzar “l’origen geogràfic
maig
FONT: de les converses, i també les seves versions anòmales, les seves interaccions, els motivadors socials i el rol que tenen els mitjans de comunicació digital”.
L’informe il·lustra la influència dels bots en un cas concret: el que va passar just després de l’eliminació del Barça a Liverpool en les semifinals de la Champions. Al voltant del hashtag #Valverdeout, originat per cert des d’un compte francès actualment suspès, un de cada quatre comentaris van ser generats per comptes automatitzats, i la resta van ser espontanis. “Això està estructurat i els símptomes d’aquesta anomalia són clars: les opinions sobre el futur d’un entrenador provenen estranyament de l’estranger i, quan la conversa decau, els bots reapareixen per tornar a elevar-la fins a convertir-la en trendingtopic”, assegura un dels autors de l’estudi, que s’estima més no identificar-se. “També és sospitós que des d’un únic compte es facin 150 tuits en un sol dia”, afegeix. Els bots acaben sent perceptibles per la seva incontinència i també perquè generalment es dediquen a la fustigació.
Pel que fa a la dispersió geogràfica, crida l’atenció de l’estudi que les comunitats de comportament anòmal representen un 45% del total d’usuaris actius en les converses digitals sobre el FC Barcelona i que aquestes converses es concentren a França, al Regne Unit i en països àrabs. Aquesta internacionalització prefabricada de la conversa digital es va fer patent fa poc arran de l’etiqueta #Votdecensura2019, una problemàtica aparentment local en què un 37% dels comptes que van opinar del tema eren estrangeres però s’expressaven en català. En aquest exemple concret, l’estudi va detectar un 14% de bots, que van representar un 50% dels continguts.
Una altra de les conclusions a què arriba l’informe és que el comportament del trànsit digital té una marcada vinculació amb opinions polítiques, una singularitat que només es produeix al FC Barcelona i el seu entorn i en cap altre club del món. “Un de cada set comentaris en relació amb l’actualitat del Barcelona té naturalesa política. El Barça com a marca sembla més un govern que una marca esportiva”, afirma un dels autors de l’estudi.
Quan la conversa decau, els bots reapareixen per tornar a demanar que Valverde se’n vagi