La Vanguardia (Català-1ª edició)
Espanya ballarà amb el campió
Els Estats Units no donen opció a Suècia i arriben líders, invictes i imbatuts als vuitens de final
Com passava cada vegada que saltava a una pista de bàsquet el dream team format per les estrelles de l’NBA als Jocs de Barcelona i succeeix cada vegada que hi ha un campionat, hi havia ganes de veure els Estats Units contra un rival que els posés en algun conflicte. Hi havia un punt de curiositat perquè a l’actual campió del món li exigissin suar una mica més, que hagués d’apujar una marxa. Hi ha un cert morbo de comprovar com reaccionaria tenint al davant algú de la seva mida. De si l’abusananos que va golejar Tailàndia i es va divertir a la primera part amb Xile sabria jugar un partit en què també hagués de vigilar l’esquena i no només mirar cap endavant. I només van caldre tres minuts per comprovar que les nord-americanes continuen en plena velocitat de creuer. És el temps que van necessitar per mar
car el primer gol i deixar clar a Suècia qui seria la líder de grup, i per tant, pròximes rivals d’Espanya. A les futbolistes espanyoles els toca passar per la consulta del dentista a Reims dilluns que ve. Per allargar l’aventura del Mundial toca sorprendre els Estats Units, intocables i impecables fins ara.
L’equip de les barres i les estrelles no endarrereix la pilota ni en el servei inicial. Van tocar Morgan i Lavelle i se’n van anar cap a la porteria contrària, amb Rapinoe i Heath corrent a tota velocitat per les bandes. És la seva manera d’intimidar des del minut 1, com el seu haka particular. Així l’hi van fer a Suècia. Les nord-americanes tenien ganes de revenja després que les nòrdiques les fessin fora als quarts de final dels Jocs de Rio el 2016 (als penals després d’1-1) i es va notar amb una sortida en bloc.
Rapinoe va forçar i va picar un córner des de l’esquerra. La seva passada rasa va sorprendre Zigiotti-Olme, que no va poder tallar al primer pal, i la portera Lindahl. La pilota es va passejar per l’àrea petita fins que va aparèixer com una exhalació Horan per rematar a la xarxa.
Només hi ha tres futbolistes que hagin estat titulars en els tres partits en terreny francès amb les de Jill Ellis, i una és la migcampista de
Horan va marcar al minut 3 de partit, i Heath va sorprendre al minut 5 de la segona meitat
Portland Thorns. Per alguna cosa deu ser. Una altra és la portera Naeher, que encara no ha rebut cap gol en 270 minuts. És un tabú a què hauran d’enfrontar-se les davanteres espanyoles. L’altra fixa és la central Dahlkemper.
No es pot acusar Suècia de no buscar les pessigolles als Estats Units. Va intentar pressionar amunt i les nord-americanes van sortir amb estil i amb força. No els importa haver de fer esprints llargs. Físicament van sobrades. Fins i tot les més lleugeres com Lavelle o Dunn tenen un canó quan s’acosten a l’àrea. I és que si alguna cosa defineix els Estats Units és que xuten des de qualsevol lloc. Com va demostrar Heath al segon gol, també en l’arrencada del segon temps, quan va xutar gairebé sense angle per batre Lindahl, que no s’esperava el cacau dur al primer pal sinó una centrada. Era el més lògic, però sembla que no hi ha impossibles per a elles.
Per si de cas, a més, al descans Morgan va ser substituïda per un cop al genoll dret i es va preferir protegir-la pensant en el partit de dilluns contra Espanya. Hi ha el precedent del mes de gener al Rico Pérez, en què el combinat de Jorge Vilda només va perdre 0-1. Allò va ser un amistós. Ara és competició oficial.