La Vanguardia (Català-1ª edició)
Barcelona es postula com a seu permanent de la Final 8
La candidatura catalana ofereix com a escenari el Palau d’Esports fins al 2024
Barcelona vol ser al waterpolo el que Colònia és a l’handbol. És a dir: convertir-se en la seu permanent de la final de la LEN Champions League, la màxima competició europea de clubs.
Com la ciutat alemanya, que acull en exclusiva la final four de la Champions d’handbol des de fa 10 anys, el CN Atlètic Barceloneta i la Federació Catalana de Natació, de bracet, han proposat a la Federació Europea de Natació (LEN) que Barcelona sigui la seu de la final de la Champions masculina de manera estable. En principi, per un període de 4 anys, en comptes d’anar canviant de seu de manera aleatòria, allotjant-se a casa del millor postor: les 16 edicions últimes s’han celebrat en 11 ciutats; tres vegades a Barcelona (2008, 2014 i 2015).
La proposta amb copyright barceloní la traslladaven el president de l’Atlètic Barceloneta, Julián García, i el president de la FCN, Enric Bertran, a Marco Birri, màxim responsable de waterpolo de la LEN, durant l’última Final 8 de Hannover. “La idea va ser ben acollida; la LEN està avaluant la possibilitat de canviar el sistema de seu de la final, que en aquest període de quatre anys (2018-21) s’estan alternant Hannover i Gènova (2 anys cada ciutat). Barcelona tindria moltes opcions de ser-ne la seu de manera fixa a partir del 2021”, explicava García a La Vanguardia.
En vista de l’escàs èxit organitzatiu de les dues últimes seus –tot just 1.500 espectadors a la recent final a vuit de Hannover–, la LEN està disposada a modificar l’actual quadrienni. El Pro Recco, organitzador amb Gènova de la final del 2020, dubtava de si renunciar-hi perquè té una infraestructura insuficient. Tot i que haguessin perdut la final a casa fa dos anys contra l’Olympiacos –i en semifinals aquest any– podria portar els italians a repetir, malgrat que per això proposaven de fer-la a Roma.
Si Gènova acaba renunciant al 2020, Hannover en recolliria el testimoni i la vacant del 2021 la podria assumir Barcelona, que està disposada a estrenar el sistema de seu permanent entre el 2021 i el 2024. “Estem preparats per organitzar la final a partir del 2021, fins i tot el 2020 si fos necessari, ja que disposem de les instal·lacions i compta am la col·laboració institucional”, comenta Julián García, que confia en la implicació de la Federació Catalana, que celebra el seu centenari el 2021, i la predisposició de l’Ajuntament de Barcelona.
L’organització de la Final 8 de la Champions (format que va estrenar Gènova el 2018) correspon a un club, però va estretament lligada a la col·laboració amb la ciutat de l’entitat i la federació del seu país. La candidatura que preparen conjuntament l’Atlètic Barceloneta i la FCN tindrà com a gran avantatge l’escenari proposat per acollir la competició: el Palau d’Esports del carrer Lleida, actualment en desús. Una idea llançada per Enric Bertran, que coincideix amb les propostes electorals dels partits polítics de recuperar l’ús esportiu del Palau d’Esports.
“És un recinte que pot tenir una gran capacitat, de 5.000 a 7.000 localitats, més realista que les 15.000 del Sant Jordi. Barcelona té ganxo, és una ciutat de waterpolo, no tenim por de no omplir”, exposa Julián García. La seva idea és que la primera edició de la seu permanent se celebri a les piscines Bernat Picornell –com el 2014 i el 2015–. “D’aquesta manera tindríem temps per adequar el Palau d’Esports”. L’únic dèficit inquietant del vetust pavelló –al marge de la seva remodelació necessària – és que no disposa de piscina per a l’escalfament. Això obligaria els equips a desplaçar-se a la piscina municipal de Montjuïc o a les Picornell.
Ser la seu de la final tindria un pressupost d’uns 700.000 euros. L’adjudicació de la futura capital europea del waterpolo per part de la LEN no s’espera fins després de l’estiu. Primer la federació europea ha de resoldre què fa amb Gènova i Hannover. Temps per teixir complicitats.
Alejandro Valverde, que no competia des del 28 d’abril, va reaparèixer amb victòria a la Ruta d’Occitània. Va guanyar la primera etapa, amb final a l’alt d’Aubignac, davant d’Eddie Dunbar (Ineos). També ahir, al Tour de Suïssa, Egan Bernal es va situar com a líder de la cursa, en què Marc Soler és sisè a 41 segons. / Redacció
La capacitat és idònia, però no disposa de piscines d’escalfament
El ral·li Catalunya 2019, que es disputarà del 24 al 27 d’octubre per carreteres de Tarragona, enguany no tindrà el tram pròleg de Barcelona, per negativa del Consistori. El ral·li, que continua sent mixt terraasfalt per 10è any, té com a novetat el tram inaugural Horta-Bot de terra. / Redacció