La Vanguardia (Català-1ª edició)
De vida intensa
Què és el més revelador que li ha passat a la vida?
Viure en un camp de concentració al Japó dels set als nou anys.
Com hi va anar a parar?
Els meus pares van decidir marxar al Japó per escapar de la Itàlia de Mussolini. El meu pare, antropòleg, va aconseguir una beca, però quan es va negar a firmar l’adhesió a la república feixista de Saló, ens van tancar al camp de concentració de Nagoya.
Què li ve al cap?
La fam i les bombes.
Descrigui’m la fam.
La fam de veritat porta malalties: escorbut, raquitisme, ceguesa, et cauen els cabells, les dents... Les formigues són verinoses i el meu pare ens va prohibir que en mengéssim, vam arrasar les glans, l’herba. Érem tres germanes, la petita tenia dos anys. Un any més i ens hauríem mort de gana.
Què els va salvar?
L’erudició del meu pare, que coneixia una antiga pràctica dels samurais: si et talles un dit i el llances a l’enemic, li demostres la teva vàlua, d’aquesta manera no et pot menysprear, en certa manera li crees una obligació cap a tu.
I el seu pare es va tallar un dit?
Sí, amb una destral, i l’hi va tirar a un guarda que es va enfadar moltíssim perquè el va esquitxar de sang, però una setmana després ens va portar una cabra que ens donava 200 grams de llet al dia.
Quants presoners eren?
Divuit italians. Cada dia ens reunien per dirnos que, així que guanyessin la guerra, ens tallarien el coll. Imagini el meu terror.
Què n’ha fet, d’aquella experiència?
Aquella infantesa terrible va donar pas a la serenitat. La pau em va permetre curar-me, menjar, vestir-me; però l’experiència que vaig viure sempre hi és. No aconsegueixo llençar res de menjar, és una obsessió, i la mort pròpia o aliena m’espera literalment a cada cantonada.
Ha indagat en l’ànim a hu mana.
No crec en la bondat natural de l’ésser humà, considero que pot ser el pitjor dels animals: malvat i brutal, per això crec en l’educació, l’ètica, les lleis. L’humà s’ha de regular, no se’l pot abandonat a si mateix.
L’educació ens redimeix?
Ens pot convertir en bons ciutadans. Fixeu-vos que en la història, la dona ha estat obligada a reprimir l’agressivitat i això ens fa menys criminals que l’home.
Fa conferències a joves.
De petita va viure en un camp de concentració al Japó i va travessar un mar minat que la va portar a Sicília, on la pobresa no la va abandonar, però va tirar endavant i es va convertir en una de les autores italianes contemporànies més reconegudes. Van ser companys de vida Moravia, Pasolini, Calvino, Visconti, Fellini, Guttuso, Schifano..., amb els quals es trobava en un bar de la Piazza del Popolo de Ro m a.Als60vaescriure obres de teatre d’èxit internacional, i als 70 va fundar el Teatro della Maddalena, gestionat per dones, i va escriure el guió de Les mil i una nits que vadirigirelseugrana m ic Pasolini. Ha presentat a l’Institut Italià de Cultura de Barcelona Cuerpo feliz (Alta m area),unareflexió sobre la maternitat.