Un atac de seny

DE tant en tant, en la història del món modern, un president dels Estats Units se sent impel·lit a prendre una decisió, que pot posar en risc el planeta. O, almenys, una part significativa. Dijous, el president Donald Trump va aprovar el llançament de míssils contra instal·lacions de l’Iran en represàlia per l’atac a un dron dels Estats Units a l’estret d’Ormuz. Tot i això, a última hora de la tarda, de manera inesperada, va retirar l’ordre. La notícia l’ha fet conèixer The New York Times. Prèviament, s’havia comunicat a les forces dels Estats Units que no sobrevolessin la zona. Algunes companyies aèries van replicar la mesura. Cap a les set de la tarda, la una de la matinada segons el nostre horari, era el moment previst per a l’acció militar. El debat a la Casa Blanca va ser intens com poques vegades, els dubtes més grans eren de Trump. El secretari d’Estat Mike Pompeo i, sobretot, John Bolton, conseller de seguretat, eren decidits partidaris del càstig. Alguns senadors republicans com Tom Cotton o Lindsay

Graham –i la directora de la CIA– estaven igualment excitats amb la possibilitat d’una resposta contundent. Es tractava de bombardejar infraestructures iranianes, com ara radars o bateries de llançament de míssils. La idea era que fos una cosa ràpida. Com en un videojoc de Nintendo, però amb baixes humanes.

Trump havia repetit en públic que no vol entrar en guerra, i al final, en un atac de seny, va frenar en sec la seva decisió privada. L’Iran és la gran potència natural del golf Pèrsic, amb influència real sobre Hizbul·lah, el moviment de resistència libanès, i sobre Hamàs, la seva rèplica palestina. I amb un programa nuclear, que es va interrompre gràcies a un pacte firmat amb Obama, que Trump ha trencat. El president és un jugador de pòquer, però no un tafur del Mississipi. Així que ha parat el farol abans de descobrir les cartes. És un risc molt alt fumar en un polvorí.