La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Iran diu que va tenir a l’abast un avió dels EUA tripulat i va evitar fer-lo caure
Teheran diu que l’aparell, amb 35 ocupants, també va entrar al seu espai aeri
L’Iran també hauria pogut fer caure un avió de vigilància dels Estats Units amb 35 persones a bord que, juntament amb el dron QR-4, haurien entrat en territori aeri iranià dimecres passat.
Així ho va anunciar ahir el comandant de les forces aeroespacials iranianes, afegint que els seus homes van alertar dues vegades els nord-americans sense que haguessin rebut resposta. Els iranians, segons el brigadier Amir Ali Hajizadeh, es van veure “obligats” a tombar el dron després que no van contestar a les seves advertències, l’última cinc minuts abans de llançar el míssil.
“L’aeronau tripulada va assaltar el nostre espai aeri i va poder haver estat assolit també, però no ho vam fer. Fer caure el dron era una alerta per a les forces dels Estats Units”, va assegurar el brigadier Hajizadeh al fer referència a un Boing P8 Poiseidon que volava a prop del dron i que si hagués estat enderrocat hauria portat al límit màxim la tensió a l’Orient Mitjà, on es tem que un error de càlcul pugui iniciar una nova guerra.
Aquestes confessions del brigadier iranià arribaven hores després de coneixe’s que el president Donald Trump, que en un primer moment va intentar treure-li importància a l’agressió a l’argumentar que no hi havia éssers humans pel mig, va estar a punt de respondre amb un atac a diverses instal·lacions iranianes. Tal com va revelar ahir el The New York Times, Trump va avortar l’atac en l’últim moment després d’haver-lo autoritzat.
Aquesta nova escalada entre els Estats Units i l’Iran va començar quan, el maig del 2018, el mateix Trump va decidir retirar el seu país de l’acord nuclear firmat entre les grans potències i l’Iran el 2015, i que l’Iran complia al peu de la lletra, segons ha confirmat en més d’una desena d’informes l’Organització Internacional de l’Energia Atòmica.
Des d’aleshores els iranians han denunciat que els EUA deslliuren una guerra econòmica i psicològica en contra seva, que es va incrementar el maig passat quan Washington va tancar les portes a què l’Iran, almenys obertament, pogués vendre el seu petroli. Teheran ha donat de termini fins al 8 de juliol perquè els països europeus signants de l’acord ajudin l’Iran a beneficiar-se econòmicament d’aquest pacte o si no començaran a enriquir urani per sobre del límit establert.
“Teheran no ha atacat i no atacarà
Les forces armades perses proclamen que l’atac al dron s’ha d’entendre com una advertència als EUA
cap front, però si qualsevol atac és llançat en contra nostra, l’agressor se’n penedirà”, assegurava ahir el secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional, Ali Shamkani, que va afegir que l’Iran no es pren seriosament el president Trump ni els seus comentaris.
Aquest consell està conformat pels més alts càrrecs de la república islàmica, inclosos militars, i és allà on es prenen les decisions en matèria de seguretat nacional que, com a pas final, han de ser aprovades pel líder suprem.
Els informatius de la televisió pública iraniana mostraven ahir les imatges de les restes de la carcassa del dron que haurien estat recuperades de les aigües iranianes de l’estret d’Ormuz, segons asseguraven els iranians. Segons es pot observar en dos vídeos diferents publicats per iranians i pels Estats Units, el dron va ser tocat per un míssil i va explotar en l’aire. Però mentre que els americans asseguren que el dron estava en l’espai aeri internacional, aproximadament a 13 milles nàutiques de la costa iraniana, aquests últims asseguren que havien traspassat el límit de 12 milles del seu territori. Els iranians afegeixen que l’avió havia apagat els senyals de reconeixement, fet que per a ells vol dir que estava en una “clara missió d’espionatge”.