La Vanguardia (Català-1ª edició)
La UE busca nous candidats per esquivar el bloqueig
Els caps de Govern es donen nou dies de marge per trobar una solució
El bloqueig institucional té un preu i els primers que els pagaran són els candidats que apareixien en primera línia. Ni el popular Mandred Weber, ni el socialista Frans Timmermans, ni la liberal Margrethe Vestager no van aconseguir un suport suficient dels caps de govern de la Unió Europea, amb la qual cosa queden pràcticament descartats per ocupar la presidència de la Comissió Europea. La UE s’ha fixat un nou termini per a aquesta decisió, una cimera el dia 30, i ha encarregat al president del Consell Europeu, Donald Tusk, la recerca de nous noms.
Qui més clarament ho va expressar va ser el president francès, Emmanuel Macron, que va donar per enterrat el procediment dels Spitzenkandidaten i va fixar tres criteris per prendre la decisió: que sigui ràpida, que es respectin els equilibris de gènere, geogràfic i ideològic, i que els elegits siguin competents i amb experiència de govern.
Altres líders no van ser tan explícits en donar per acabades les opcions d’aquests candidats, però la mateixa cancellera Angela Merkel, va deixar la porta oberta i va subratllar que en aquest tema hauria de pactar amb Macron. “Ens respectem mútuament i puc dir clarament que jo no vull prendre una decisió contra França ni crec que França vulgui prendre una decisió contra Alemanya”. Fonts europees van indicar que els tres candidats estan “malferits”, i que les seves opcions de recuperar-se són molt improbables.
També el president espanyol, Pedro Sánchez, va reconèixer per primera vegada que el seu candidat, Frans Timmermans, ho té molt malament i va acceptar la possibilitat que la presidència de la Comissió Europea acabi en mans d’un membre del partit popular. Aquest podria ser un dels components de l’acord, que el partit popular sacrifiqui el seu candidat, Manfred Weber i a canvi, amb una altra figura més acceptable per als altres, pugui aconseguir la presidència de la comissió, el càrrec
Sánchez reconeix les poques opcions de Timmermans i acceptaria un popular presidint la CE
més buscat i el que reclama com a força més votada. Socialistes i liberals, que discuteixen el monopoli actual dels populars, que copen les tres presidències, podrien ocupar els altres càrrecs en joc, siguin la presidència del Consell, del Parlament o l’alt representant per a la Política Exterior.
En la composició d’aquest puzle, complicat al barrejar tants equilibris diferents, el candidat a presidir la Comissió Europea necessita sumar un doble suport, primer el dels caps de Govern, que són els que han de proposar-lo, i posteriorment, el del Parlament, que ha d’aprovar-ho. En aquesta cimera, Macron ha aconseguit un dels seus grans objectius, fer descarrilar el procediment dels Spitzenkandidaten, impulsat pel Parlament i que fa cinc anys va donar resultat; i a més, tombar també un candidat, Manfred Weber, amb qui no ha combregat mai.
Mentre continuen apareixent noms de potencials candidats, encara que de moment cap no sembla avalat per opcions sòlides, d’altres es descarten. Merkel va respondre amb un rotund “Nein”, a la pregunta de si optaria a presidir el Consell Europeu, afegint que l’entristia que les seves reiterades negatives no tinguessin més credibilitat; i també l’holandès Mark Rutte, va negar l’interès pel càrrec.