La Vanguardia (Català-1ª edició)
Istanbul repeteix unes eleccions que poden enfonsar Erdogan
El president va impugnar els comicis que va guanyar l’esquerra laica republicana
Abdullah Öcalan ha estripat les cartes en vigílies de les eleccions municipals d’Istanbul, que es repeteixen demà. El fundador del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha fet una crida general a la neutralitat que desautoritza la presa de partit de l’HDP, el braç polític del nacionalisme kurd d’esquerres.
L’HDP, que va decidir no presentar-se a les eleccions municipals, torna a demanar en aquesta repetició el vot per al candidat de l’oposició nacionalista turca, Ekrem Imamoglu (CHP).
Va ser sens dubte aquest suport el que el 31 de març passat va inclinar la balança, per menys del 0,2% dels vots, a favor del CHP, després de vint-i-cinc anys d’alcaldes islamistes. Tot i això, l’escrutini va ser impugnat amb èxit –i polèmica– pel perdedor, Binali Yildirim, candidat de l’AKP de Recep Tayyip Erdogan.
Öcalan va poder reunir-se dimarts passat amb els seus advocats, tal com se li permet des de fa algunes setmanes, després de vuit anys d’aïllament. En aquella trobada, els va fer arribar una carta dirigida a l’HDP apel·lant a la neutralitat. Però els advocats i la cúpula política van optar per no difondre la missiva, que només va sortir a la llum abans-d’ahir a la nit, hores després d’una nova visita al fundador del PKK per part d’un sociòleg kurd.
Diputats de l’HDP havien negat inicialment l’autenticitat de la carta, però ahir van haver de reconèixer-la i cenyir-se a deplorar la seva “filtració” per part de l’agència pública de notícies, que consideren “poc ètica”. En una prosa indigesta, l’HDP declara que Öcalan és “arquitecte de les idees del partit” i acata la seva apel·lació a ser “una tercera via”, per després sortir per la tangent: “No hi ha canvis en la nostra estratègia i tàctica a Istanbul”.
El president Erdogan s’ha afanyat a sembrar zitzània, assenyalant l’estira-i-arronsa entre l’idolatrat Öcalan, d’una banda, i l’HDP i la cúpula terrorista a l’exili, de l’altra. No en va, el cap del PKK a les muntanyes iraquianes de Kandil, Murat Karayilan, ha cridat a votar “perquè torni a perdre la tirania”, com ho ha fet, en tuits, el líder empresonat de l’HDP, Selahattin Demirtas.
Un altre sociòleg kurd assenyala a La Vanguardia les discrepàncies entre el braç armat i polític de la insurrecció kurda. “Mentre l’HDP va estar a punt del 10%, qui manava era el PKK. Els problemes comencen quan comencen a guanyar vots de turcs d’esquerres i amenacen d’emancipar-se. Amb un 15% de vots, a Demirtas ningú no hauria pogut plantar-li cara. Quan el van empresonar, el PKK no va moure un dit”.
Demà el vot kurd –o la seva desmobilització– tornarà a ser decisiu. Yildirim va fer un míting a Diyarbakir en què va pronunciar alguns mots en kurd, incloent-hi un tabú: “Kurdistan”. Mentrestant, dilluns, en el primer debat televisat des del 2002, Imamoglu –que va fer el seu únic míting fora d’Istanbul al mar Negre–, va evitar fins i tot pronunciar l’adjectiu kurd per no empipar les seves bases.
Öcalan, líder del PKK, pot restar vots a l’esquerra dient des de la presó que aquesta no és la seva guerra