La Vanguardia (Català-1ª edició)
Dos alcaldes amb segell estranger per a l’est d’Alemanya
societat sigui engolida pel populisme antiimmigració, i que ha valorat els mèrits de dos candidats no oriünds i el significat que això té.
El danès Claus Ruhe Madsen, de 46 anys, viu a Alemanya des del 1992 i fa vint-i-un anys es va instal·lar a Rostock, ciutat de 210.000 habitants a la vora del Bàltic que té Dinamarca pràcticament davant. El barbut Madsen, nadiu de Copenhaguen, va aconseguir el 57,1% dels vots amb una campanya prenyada de pragmatisme i d’ecologia. Així, va prometre reduir l’ús de plàstic d’un sol ús en esdeveniments de la ciutat, i augmentar l’electrificació del transport públic. Madsen va presidir la cambra de comerç, i al presentar-se als comicis va dir que, en cas de ser elegit, transferiria a la seva esposa –que és finlandesa– la gestió de les seves cinc botigues de mobles. El matrimoni té una filla.
A la seva campanya, Madsen va airejar el seu suport a la comunitat musulmana de la ciutat, una dada que cal tenir també present. Rostock ressona encara en la memòria europea pels violents incidents xenòfobs de l’estiu del 1992 entorn d’un alberg de refugiats del districte de Lichtenhagen, al qual simpatitzants d’extrema dreta i veïns van llançar pedres, ampolles i còctels molotov. A l’edifici vivien sobretot vietnamites arribats durant l’època comunista, i fora acampaven gitanos romanesos a qui no es permetia entrar per falta d’espai. Neonazis de tot Alemanya es van afegir a Rostock a una violència racista que la policia va trigar dies a doblegar.
Des d’aleshores, aquesta ciutat hanseàtica conrea el debat sobre aquella vergonya com a part de la seva memòria històrica; i el 2017 va erigir memorials per commemorar el 25è aniversari. El 91% dels seus habitants són nascuts a Alemanya, una pauta similar a la d’altres ciutats de l’est, i ara han elegit alcalde un veí que no té passaport alemany. Els electors han estat, a més, pioners: Madsen és el primer alcalde estranger d’una gran ciutat d’Alemanya. En una entrevista al periòdic Ostsee-Zeitung, Madsen va relatar la seva identitat múltiple. “Soc europeu i soc de Rostock”, va dir mentre brandava el seu passaport danès.
El cas d’Octavian Ursu, elegit alcalde de Görlitz, té un altre ingredient. Ursu, de 51 anys, nascut a Bucarest i arribat de Romania el 1990, és trompetista clàssic i tocava en l’orquestra simfònica local. Casat des de fa 25 anys amb una alemanya, tenen dues filles. Des que va entrar en política fa deu anys amb la CDU, aquest cristià ortodox ha estat implicat en projectes culturals, i en principi no tenia tots els trumfos davant l’ultradretà Sebastian Wippel, un excomissari de policia de 36 anys, vencedor en la primera volta. Però la mobilització per evitar un burgmestre de l’AfD es va saldar en segona volta amb el 55,1% de vots per a Ursu. “A la campanya electoral hem defensat temes sobre els quals l’AfD no ofereix res: obertura, societat oberta, ser una ciutat europea; aquesta va ser l’estratègia correcta”, va declarar Ursu després de la seva victòria.
La lluita per Görlitz, localitat de 56.000 habitants al costat de la frontera polonesa, en la qual l’AfD va aconseguir una victòria de districte en les eleccions generals del 2017, s’anunciava simbòlica per a qui resultés guanyador. Hi va haver fins i tot una crida de cineastes i actors –entre ells l’hispanoalemany Daniel Brühl– demanant als ciutadans de Görlitz que apostessin “per la pau i la llibertat” i no per l’odi i l’hostilitat.
El bell centre històric barroc de la vil·la no va patir danys per bombardejos aliats en la Segona Guerra Mundial, així que rep turistes, i ha allotjat rodatges de pel·lícules com El Gran Hotel Budapest, de Wes Anderson, o Maleïts bastards ,de Quentin Tarantino. Al final, els seus ciutadans han apostat per un músic d’origen romanès per a l’alcaldia.