La Vanguardia (Català-1ª edició)
De l’eròtica... al porno del poder
Diluvia a Orlando, però ningú no es mou de la cua. Alguns han passat aquí tota la nit per veure’l de prop. No actua un grup de rock. Ni de pop. Ni de reggaeton. Avui hi ha heavy metal. Actua Donald Trump.
Queden deu hores per al míting i ja hi ha desenes de venedors ambulants pels carrers d’accés al lloc triat pel president dels Estats Units per arrencar la seva nova cursa electoral. Em sorprèn que a part de les samarretes tradicionals de suport a Trump, n’hi hagi d’altres de molt més ofensives. Una amb caricatura del president orinant sobre les sigles de la CNN. Una altra demanant presó per a Hillary Clinton. Entre la multitud que ja fa cua, una bicicleta gegant, més pròpia d’una pista de circ, es passeja amb un cartell dedicat a Alexandria Ocasio-Cortez, la nova sensació del Partit Demòcrata. Ocasio apareix somrient, amb tota la dentadura a l’aire. Al seu costat col·loquen la foto d’un ase, també somrient. Diversos dobles de Trump, d’allò més rònecs, es fan selfies amb els seus seguidors. Tot és groller. Zero subtilesa. Hem passat de l’eròtica al porno del poder.
No estem acreditats. Igualment ens posem a la cua de premsa amb d’altres periodistes. Arribem al taulell on t’autoritzen o et deneguen l’entrada. Fem cara de gos tristoi. “És molt trist demanar, però més trist és quedar-se sense entrar a un míting de Trump després d’haver fet 7.000 quilòmetres”. La moneda cau del nostre costat i Marc González, el director de foto que m’acompanya des de fa onze anys, i jo entrem. Abans ens revisen un per un els objectes que portem a la motxilla, inclosa la capsa d’Almax necessària per poder pair tot això.
La majoria de mitjans ja s’han col·locat a la tarima destinada a la premsa. Ja no hi ha lloc per a nosaltres. Però trobem un forat a peu de pista per col·locar el trípode. Algú em dona un cop amb un micro. És el càmera de la Fox. Es veu que el molesto en el seu angle de visió, i no ha trobat millor manera de fer-m’ho saber que donant-me un cop de micro. Ja m’havien parlat de l’agressivitat de la seva cadena.
Això no és un míting. És un xou. Música al màxim que aixeca l’ànim dels que s’han mullat pel president. La playlist de Trump no té pèrdua. Sona Macho man dels Village People, un himne gai per a un públic que a priori no imaginaria desfilant el dia de l’Orgull. El dj no es posa vermell punxant Sympathy for the devil, que arrenca així: “Sisplau, permetme que em presenti, soc un home ric i amb bon gust. Vaig estar per aquí durant un llarg, llarg any, i vaig robar l’ànima i la fe de molts homes”. Ja es pot queixar Jagger que Trump utilitzi els seus
hits. Al president li importa un rave. Com li importa un rave que es queixi Neil Young, del qual punxen Rockin’ in the free world.
Apareix el fill de Trump, al ritme d’un dels temes principals de
Rocky, Eye of the tiger:
“No perdis de vista els somnis del passat, has de lluitar per mantenir-los vius”. El vicepresident Mike Pence no peca de modèstia i entra amb
Simply the best de Tina Turner.
I l’apoteosi es desencadena amb l’entrada de Donald i Melania Trump. God bless the USA, de Lee Greenwood. Un himne patriòtic, tan patriòtic que, de tan bé com va funcionar, el seu autor va decidir traspassar fronteres i va publicar, amb els mateixos acords i lletra semblant,
God bless Canada. Vaja, com si Manolo Escobar després de petar-ho amb el Que viva España, hagués compost Que viva Andorra.
Melania parla dos minuts per presentar el seu marit. El seu marit ens etziba un rotllo de més d’una hora, farcit de referències a la premsa que són aprofitades pels seus seguidors per esbroncar-nos i dedicar-nos botifarres i dits impúdics diversos. L’acte l’acomiaden altre cop els Stones: You can’t always get what you want (No sempre pots aconseguir el que vols), excepte si ets Donald Trump, i fa anys que fas el que et dona la gana.
Arribo a l’hotel i al lobby sona una versió melòdica de Boys don’t cry, de The Cure. I l’únic que voldria és esclafir a plorar. Com hem pogut arribar fins aquí?
Això no és un míting, és un xou; música al màxim que aixeca l’ànim dels que s’han mullat pel president Trump