Colau expropia per primer cop l’ús d’un habitatge a un banc

L’Ajuntament també ha multat una societat per haver desnonat sense oferir lloguer social

Després de sentir aquestes últimes setmanes que Ada Colau s’havia convertit en la candidata de les elits pels vots favorables de Manuel Valls en la seva investidura, l’alcaldessa de Barcelona ha volgut marcar territori i deixar les coses clares des d’un principi. En la primera roda de premsa municipal del mandat, la nova regidora d’Habitatge, Lucía Martín, va llançar un missatge als grans tenidors de pisos de Barcelona i els va advertir que “no permetran abusos” en un tema tan sensible com l’habitatge. Va anunciar que l’Ajuntament expropiarà per primer cop un habitatge a una entitat bancària –el BBVA– per haver-lo mantingut desocupat durant dos anys. La intenció és incorporar aquesta residència al parc d’habitatge de lloguer assequible de la ciutat durant 10 anys i no es descarta que ben aviat es puguin afegir uns set pisos més que estarien en la mateixa situació.

La mesura s’ha pogut prendre, segons va explicar Martín, després que el Tribunal Constitucional (TC) aixequés la suspensió d’alguns articles de la llei 4/2016 que promovia iniciatives per protegir el dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió social. El pis en qüestió, ubicat al carrer Palerm del barri del Besòs i el Maresme, estava en el registre d’habitatge buit de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Aquesta llista, creada per la Generalitat, obliga els grans tenidors, majoritàriament societats i entitats bancàries, a registrar el nombre de pisos de què són propietaris i que estan sense llogaters. Segons l’Ajuntament, la xifra pot variar cada dia, ja que hi ha altes i baixes, però en aquest registre s’acumulen un miler d’habitatges.

El director jurídic de l’Institut Municipal de l’Habitatge, Isidre Costa, explica que el més complicat en aquests casos és demostrar que el pis ha estat desocupat durant més de dos anys. Es fa partint de la comprovació del padró municipal i del consum de serveis. Posteriorment es fan inspeccions i es determina que l’habitatge és buit. Un cop demostrat s’ofereixen mesures de foment de lloguer per evitar arribar a l’extrem de l’expropiació. Martín va explicar que a l’Ajuntament no “el mou l’afany recaptatori, però volen corregir males pràctiques”. En aquest sentit, explica el Consistori, haurà d’abonar al BBVA 10.000 euros en concepte d’expropiació, és a dir, el càlcul del valor de l’usdefruit en aquests deu anys. També apunta que hi ha uns set expedients oberts més contra altres entitats que podrien acabar igual i que l’entitat havia interposat un recurs, però segons Martín això no impedeix que l’expropiació es faci efectiva.

Tot i això, fonts del BBVA expliquen que aquest recurs paralitzarà de facto l’expropiació i neguen que el pis hagi estat desocupat durant dos anys. Expliquen que probablement estava inclòs en el registre d’habitatges buits, però asseguren que ara està “habitat per una família vulnerable”, sense precisar si l’està ocupant il·legalment o paguen un lloguer. També asseguren que el pis es va oferir en tempteig i retracte a les administracions el juliol del

En l’últim mandat el Consistori de Barcelona ha cobrat 165.000 euros en concepte de multes

El BBVA diu que el pis no ha estat buit dos anys i que ara hi viu una “família vulnerable”

2018 quan l’entitat es va voler desprendre dels seus actius immobiliaris dins de l’operació de venda a Cerberus. Aquestes mateixes fonts asseguren que la Generalitat va anunciar a l’abril que compraria l’habitatge, una adquisició que encara no s’ha fet efectiva.

Al marge d’aquesta actuació, la regidora d’Habitatge també ha explicat que l’Ajuntament ha posat en marxa un expedient sancionador a una societat gran tenidora d’habitatge per haver impulsat un procés de desnonament sense haver ofert prèviament el lloguer social a una família vulnerable. Les multes per l’incompliment de la llei 24/2015 –també havia estat suspesa pel TC– poden arrribar als 90.000 euros. En l’últim mandat l’Ajuntament ha cobrat 165.000 euros en concepte de multes que han hagut d’abonar els grans tenidors per les males pràctiques per l’ús de l’habitatge i hi ha oberts 300 expedients més per aquestes mateixes causes.