“No donarem un xec en blanc”

El president del grup municipal del PSC, analitza el moment de les negociacions entre socialistes i comuns per arribar a un acord de govern

Jaume Collboni (Barcelona, 1969) va aconseguir vuit regidors a les eleccions, el doble que en el mandat anterior. I, gràcies a l’acord amb els socialistes i als vots de Manuel Valls, Ada Colau ha aconseguit repetir a l’alcaldia. Comuns i PSC estan en plenes negociacions per formar govern. Hi ha bon to, alguns acords ja estan tancats, però el dirigent socialista insisteix: no donaran un xec en blanc, i aquest nou executiu de coalició no serà una simple continuïtat de l’anterior.

El mandat va acabar amb molta tensió, també entre el PSC i BComú. Com se supera, això?

Se supera mirant al futur. Aquest serà un govern amb la mateixa alcaldessa, però serà un altre govern. El reset té lloc amb les eleccions. Els ciutadans atorguen un mandat i els polítics l’hem d’interpretar. Nosaltres vam ser molt crítics, efectivament, però tots n’hem après.

Què han après, vostès?

Els comuns i els partits que han nascut els últims anys potser han pecat d’un excés de relat i de poca gestió, però nosaltres, per la nostra banda, vam pecar de molta gestió i de poc relat. Ara crec que podem trobar l’equilibri.

En política la confiança és clau. Ja hi confien, en BComú?

La confiança és una cosa que es guanya en molts anys i que es pot perdre en qüestió de segons, però jo vull poder-hi confiar.

No temen que en dos mesos els expulsin del govern?

Hi ha una diferència qualitativa molt important respecte a l’últim govern de coalició: el compromís explícit de l’alcaldessa, de la direcció del partit i el suport de les bases són la millor garantia.

I allò que diu que les segones parts no han estat mai bones?

No són dolentes si aprens de les primeres. Va acabar malament perquè ells van incomplir el pacte, però abans, tot i que vam passar moments molt difícils, la cohesió del govern va funcionar. Vam governar raonablement bé durant un any i mig.

Penjar el llaç groc ha estat el millor començament?

Ha estat una decisió precipitada i un error. Ens hi oposem perquè és un símbol que divideix la societat, encara que hi hagi persones que li donin un altre atribut. L’Ajuntament és la casa de tots. Defenso altres símbols, de progrés i que uneixen, com ara el “Welcome refugees”, els referents al 8-M o el de l’orgull gai.

Si ja s’hagués format un govern, s’hauria penjat?

Això no ho decideix el govern, però s’hauria d’haver decidit en una junta de portaveus i no es va fer. Va

ser una extralimitació.

Com van les negociacions per formar l’executiu?

Van a poc a poc. Les últimes setmanes han estat d’una gran intensitat. Cal assumir el nou escenari i això requereix uns dies.

El nou escenari?

El de la corresponsabilitat. La senyora Colau va guanyar l’alcaldia gràcies a un acord amb el PSC. Serà un govern que, per primera vegada en una dècada, serà ampli i sòlid, amb 18 regidors. Però també vull dir de manera molt clara que nosaltres no descartem el noacord. Soc optimista pel que fa a les negociacions, però no s’ha de descartar el no-acord.

No hi ha xecs en blanc.

No. Tenim un programa electoral que hem de dur a la pràctica. Hem complert amb el compromís que l’alcaldia sigui progressista i que no estigui subordinada al procés. Ens queda el tercer compromís, el del bon govern: un executiu eficaç, centrat en els problemes de la ciutat.

Mantenen propostes com ara l’Expo 2030?

És un compromís electoral. El compromís que tenim amb els Els números són evidents. En emergència habitacional crec que el govern va fer el que va poder, però una altra cosa és la política troncal, que ha d’estar pensada per als joves i les famílies treballadores i de classe mitjana, que són els grans damnificats pels preus del lloguer. Hi ha d’haver habitatge protegit. Només a Barcelona? No, ja s’ha fet una plantejament des de l’àrea metropolitana. Farem tots els possibles per arribar a un ritme de producció de mil habitatges per any.

Estan a favor de regular els preus del lloguer?

Som partidaris de la regulació a partir d’incentius fiscals. La manera més eficaç és establint preus de referència per zones i bonificar fiscalment els petits propietaris, que són la majoria dels que tenen pisos de lloguer.

Què cal fer amb el turisme?

El govern anterior va actuar bé contra els pisos turístics il·legals; cal preservar aquesta línia. Que s’ha de posar el turisme al servei de Barcelona és una idea matriu del PSC, dels comuns i de la major part dels partits, però també que la indústria turística és fonamental per a la ciutat. Hem de tornar a fer promoció, anar a buscar el turisme que respecta la ciutat.

Una altra de les crítiques cap al govern Colau va ser la falta de diàleg amb els sectors econòmics.

Hem de fer governable la ciutat dins l’Ajuntament i, sobretot, fora. La nostra ciutat té un patrimoni immens: la col·laboració publicoprivada. Aquest patrimoni cal posar-lo en relleu perquè ens va permetre fer front als reptes de futur.