La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’andana de Provença guanya un espai vital
Una nova galeria triplica l’amplitud d’un dels punts amb més concentració de passatgers per metre quadrat a Barcelona
S’han acabat les històriques estretors en una de les andanes amb més densitat de passatgers per metre quadrat. Els 4.700 usuaris per hora que s’amunteguen cada dia a l’andana de l’estació de Provença de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) han guanyat un espai vital que els permetrà respirar una mica més.
L’acabament d’unes obres de gran complexitat tècnica ha permès triplicar la mida d’una tercera part de l’andana en sentit Vallès. La construcció d’una nova galeria paral·lela al túnel perforat fa noranta anys permet fer un salt de qualitat i passar dels menys de tres metres útils d’amplada que tenia a més de vuit a la part de més a la vora del vestíbul del carrer Rosselló, on hi ha l’acumulació de passatgers més gran en hora punta.
La feina ha durat prop de tres anys a causa del difícil repte que representava excavar una nova galeria situada parcialment sota els fonaments de sis edificis del carrer Balmes. “Ha estat com una cullereta que retirava terra de mica en mica alhora que es reforçaven els murs”, explica el president dels FGC, Ricard Font, que destaca “la valentia de tirar endavant una obra complicada però determinant per millorar la seguretat de la gent que passa per l’estació”.
La inversió per fer-la possible ha estat de vuit milions d’euros. El pes de les feines d’ampliació de l’andana és tan gran per al Govern que ahir en la inauguració hi van voler donar el màxim rang amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra. “Si no haguéssim abusat tant del concepte de les estructures d’Estat, és evident que a Ferrocarrils el definiríem així”, va valorar Torra.
Amb aquesta actuació es completa la modernització de l’estació de Provença, la segona dels FGC amb més nombre d’usuaris, només al darrere de la de Plaça Catalunya. Els treballadors de Ferrocarrils han dedicat moltes hores a regular els fluxos de passatgers d’entrada i sortida, especialment fins que s’hi van instal·lar les mampares de seguretat fa més de quinze anys per evitar possibles caigudes a la via des de les estretes andanes. És per això que les obres d’ampliació de l’andana s’han aprofitat per retre homenatge al personal de la companyia ferroviària, l’“equip 1901”, com l’anomena Font, perquè és el nombre de treballadors que formen la plantilla. Fins a 600 noms propis acompanyen els viatgers si mireu al sostre mentre baixeu les noves escales.
Aquest nou accés ple de noms està ideat perquè el facin servir els passatgers que baixen a l’andana, mentre que l’antic s’hauria de fer servir preferentment com a via de sortida. La senyalització vol separar així els fluxos per evitar les habituals topades entre els que pugen i els que baixen. Tot i que d’entrada s’havia pensat a obligar a accedir-hi per un lloc i sortir-ne per l’altre, finalment s’ha optat per deixar-ho a la voluntat dels passatgers perquè triïn l’opció que els sembli més còmoda.
Les obres han estat d’una gran complexitat tècnica per la situació del túnel sota edificis del carrer Balmes