La Vanguardia (Català-1ª edició)
El triomf de la vocació
Eduard Ros va deixar la carrera d’advocat per obrir Bisavis
El jove lleidatà Eduard Ros Bernaus es va traslladar a Barcelona el 1992, on després va estudiar Dret. Quan va acabar la carrera, es va incorporar durant uns quants anys al bufet Uría Menéndez i després a la consultoria Deloitte. Era un professional d’èxit a qui, a més, l’entusiasmava la gastronomia, i una prova d’això és que compaginava la seva professió amb intervencions en alguns programes gastronòmics de ràdio i publicant articles a la premsa, i tenia el seu propi blog, anomenat Brillat Savarin.
La seva dona també té una brillant carrera professional i, quan fa 16 mesos va néixer la seva primera filla, tots dos es van replantejar el futur. Una decisió difícil.
Va ser llavors quan l’Eduard va decidir obrir el seu propi restaurant a l’estil taverna japonesa, que tant ell com la seva dona van conèixer molt bé en els viatges al Japó. I així, al novembre va obrir el restaurant Bisavis, situat
al número 11 bis del carrer Tavern, amb l’objectiu que tant el local com la gastronomia fossin un fidel reflex de la seva personalitat.
El local està format per una sola barra amb una capacitat màxima per a deu comensals, i l’Eduard hi exerceix una mica La coca anisada amb anxova de Santoña doble O.
El salmorejo amb cocotxes o l’original ensaladilla amb seitons i botàriga. Els seus mar i muntanya: espardenyes amb lletons o l’escamarlà amb sobrassada.
El tàrtar de filet de vaca vella amb unes gotes de whisky fumat. En temporada, les favetes o pèsols amb botifarra negra.
La tripa de vedella al pesto.
La rajada amb mantega torrada. La galta amb vi, amb el suc reduït, al qual s’afegeix xocolata.
De postres, la gran pannacotta.
Es pot tancar el local, i el menú, en cas de ser vuit o nou comensals. d’home orquestra: va cada dia al mercat a la recerca dels millors productes, els prepara, atén molt professionalment els clients i es cuida de la posada a punt del local.
Filosòficament, aspira a fer que el client surti de la seva pròpia zona de confort i s’incorpori a la que ell li suggereix. A més, la distribució de la barra permet generalment una interrelació i un diàleg molt interessant entre els comensals. D’aquí va sorgir el nom de Bisavis, que d’una banda reflecteix el número del carrer i de l’altra el vis-a-vis dialèctic que sovint té lloc entre els clients.
El celler, amb més de seixanta referències nacionals i internacionals generalment poc conegudes, és interessant, i també cal destacar l’encertada tria d’afinadíssims formatges anglesos, francesos, catalans i espanyols.
A la vida és molt important, si t’ho pots permetre, prioritzar la vocació. L’Eduard ho està aconseguint àmpliament. Enhorabona. El món és dels valents.