La Vanguardia (Català-1ª edició)
Crònica de successos de Basquiat al Guggenheim
Exposició a Nova York del pintor forjat en el grafiti
Una tela també és una crònica de successos.
Jean-Michel Basquiat (19601988) es va forjar com a artista al carrer, pintant trens a la Nova York de la fallida dels vuitanta. Va patir en la pròpia pell els efectes del racisme, la desigualtat social i la brutalitat policial contra els afroamericans.
“Podria haver estat jo”, va afirmar després de la mort del seu col·lega Michael Stewart, nascut el 1958 i promesa de l’art, molt més enllà de ser menyspreat per l’statu quo com a “grafiter”.
Els detalls de com va morir
El museu reuneix obres de Basquiat i d’altres pintors a partir de la mort d’un col·lega a mans de la policia
continuen sent foscos. A Stewart el van detenir la matinada del 15 de setembre del 1983 per haver fet una pintada a l’estació de metro de la línia L a Union Square. No se sap què li van fer els uniformats, però de seguida el van haver d’ingressar al Bellevue Hospital, on va aguantar dues setmanes amb vida.
“Basquiat es va quedar desolat amb aquella desaparició”. Ho afirma Chaédria LaBouvier, comissària convidada del Guggenheim de la Cinquena Avinguda de Manhattan per a l’exposició dedicada a qui avui és un dels creatius més considerats als mercats, un dels pocs integrants del club dels 100 milions de dòlars a les subhastes.
La mostra, titulada Defacement: the untold story (Desfiguració: la història no explicada), oberta des d’ahir i fins al 6 de novembre, s’ha organitzat temàticament a partir del quadre La mort de Michael Stewart.
Tot gira al voltant d’aquesta obra, en què Basquiat escenifica dos policies amb la porra a la mà donant cops a un home pintat de negre enmig de tots dos. Aquella figura representa Stewart i l’enormitat d’aquell llarg passatge de segles de violència exercida sobre “les persones de color”, des de l’esclavitud fins avui.
“No hem après res des del 1983”, diu LaBouvier davant la constatació que el que denuncia aquesta pintura continua vigent. “No crec que aquesta exposició resolgui els problemes, però desitjo que sigui un pas més que faciliti afrontar aquesta conversa i propiciï canvis a la societat”, afegeix. LaBouvier és la primera dona negra que exerceix de comissària en una mostra del Guggenheim. “He trencat un sostre de vidre”, assegura.
L’expressió Defacement, que en aquella època es feia servir amb freqüència com a sinònim de grafiti, està escrita a la part superior, per sobre de les tres estampes, entre interrogants. Planteja la qüestió de si la profanació d’una propietat pot ser prou excusa per “esborrar una vida”.
Segons LaBouvier, aquest quadre permet entendre més bé Basquiat perquè “treballa sense filtres”. Aquesta peça la va pintar en una paret de l’apartament d’un altre amic, Keith Haring. “Ofereix una mirada íntima de la seva topografia interna, sense els escuts de protecció habituals a l’hora d’afrontar aquell drama i les
Jean-Michel Basquiat, que va morir el 1988, quan encara no havia fet els 28, va tenir una vida artística de vuit anys i va deixar gairebé 200 obres, avui més que cotitzades en les licitacions
A Basquiat el va deixar desolat la mort a mans de la policia del col·lega Michael Stewart, el 1983, un artista en potència que era molt més que un grafiter. La seva mort continua sent un capítol fosc, un cas que no s’ha resolt mai, una història no explicada
El quadre que va dedicar a la mort de Stewart es va inspirar en el cartell que David Wojnarowicz va fer per convocar una manifestació a Manhattan contra la brutalitat policial
seves vicissituds”. Aquesta expressió sense contenció s’explica perquè no va recrear aquell dolor per al públic, sinó que es va pensar que “no es veuria mai”.
A la planta setena de l’icònic edifici de l’arquitecte Frank Lloyd Wright hi ha una trentena de peces, des de quadres fins a cartells, passant per documents, flyers o recreacions de diaris i revistes. Hi ha una desena de creacions de Basquiat, envoltades d’altres que es van inspirar en aquell succés, de noms com ara Haring, Andy Warhol, George Condo, David Hammons o Lyle Ashton Harris. A part d’oferir la possibilitat de descobrir treballs que va fer Stewart.
Un dels elements que pengen d’aquestes parets consisteix en el pòster que David Wojnarowicz va fer per convocar una protesta a Union Square per “l’assassinat” de l’amic. En aquesta peça Basquiat hi va trobar la inspiració.
Quan Haring es va mudar d’estudi el 1985, va arrencar el dibuix de Basquiat. El 1989 el va col·locar en un marc florit i daurat, inspirat en la decoració de l’hotel Hilton de París, on anava sovint. La pintura era damunt del seu llit quan va morir, el 1990, per una complicació vinculada a la sida. El va heretar la seva fillola.
“Aquesta tela –remarca LaBouvier– va sorgir d’una conversa de l’autor amb Haring, i aquella honestedat s’hi reflecteix.