La Vanguardia (Català-1ª edició)
Viatge poètic a través de la fotografia
Sondra Gilman i Celso GonzálezFalla tenen una de les col·leccions privades més importants del món en l’àmbit de la fotografia. La construeixen, a cop de plaer i sensibilitat, d’ençà que als anys 70 Sondra descobreix durant una visita al MoMA les fotografies d’Eugène Atget i
sent que la seva vida serà molt millor i més interessant si s’acompanya d’aquestes fotos. Avui té un fons de 1.500 fotografies signades pels més grans (Walker Ewans, Alfred Stieglitz, Robert Adams, Brassaï, Cartier-Bresson, Man Ray, Robert Doisneau, Rineke Dijkstra, André Kertész, Alexander Rodchenko, Sugimoto, Mapplethorpe..), “tot i que no comprem mai pel nom del fotògraf: és l’obra per ella mateixa la que ens ha de tocar el cor i també l’estómac”, assenyala Sondra Gilman.
“Ens veiem custodis de les obres que col·leccionem. No en som els amos perquè ningú no pot posseir l’art. Tenim l’obligació amb els autors de treballar perquè les seves obres siguin vistes al màxim possible. Som els encarregats de protegir-les i transmetre-les a la generacions següents”. Aquest plantejament vital és el que els va portar, per exemple, a donar 75 clàssics de la fotografia americana del segle XX al Whitney Museum de Nova York o el que ara els ha fet viatjar fins a la Fundació Foto Colectania de Barcelona, on fins al 29 de setembre presenten La bellesa de les línies, una enlluernadora selecció dels seus fons que Tatyanna Franck, una de les seves comissàries, defineix com “un viatge oníric i poètic a través d’obres mestres de la fotografia”.
Produïda pel Musée de l’Elysée de Lausana, de la qual Franck és directora, la mostra reuneix 120 imatges que plantegen un joc de correspondències entre si purament formals. Grans línies verticals que dibuixen la nova silueta urbana (el Nova York de Berenice Abbott) o denuncien les condicions laborals dels que l’aixequen (Lewis Hine) i línies horitzontals emmarcant la mirada adolescent de la noia del Cadillac groc captada per Cig Harvey. Aquestes línies es tornen odes a la naturalesa (Joseph Sudek), al cos humà (Man Ray, Mapplethorpe) o purament abstractes (Abelardo Morell o Harry Callahan).