Aquí plouen rècords

Els últims set rècords del món de marató s’han batut a Berlín. La fita ens diu bastantes coses. Entre d’altres, ens explica que la capital alemanya és un paradís per als corredors. Vaig tenir l’ocasió de comprovarho un setembre del 2008, a finals de mes, al voltant de la data en què es disputa la marató, aquella prova en què sempre guanya un atleta africà.

En els últims temps, sempre guanya Eliud Kipchoge.

Si al lector li agrada l’atletisme, ja deu haver sentit parlar de la llegenda keniana. Eliud Kipchoge és l’home que una vegada, fa dos anys, va estar a punt de trencar la barrera de les dues hores en la marató. Es va quedar a un no res, a 2h 00m 25s.

Tot just a 26 segons de l’impossible. Fa quinze anys, els analistes donaven voltes al tema. Es preguntaven si la nostra generació

del parc zoològic fins a la ribera de l’Spree, passant per la porta de Brandenburg i també pel monument a l’Holocaust.

Si parava el cronòmetre i em concedia un respir, podia distingir els diputats. Amb el maletí a la mà, aquests senyors baixaven dels cotxes oficials i pujaven els esglaons que conduïen cap al Bundestag.

En l’eix de la història, l’eix del recorregut, hi ha la columna de la Victòria. Són 69 metres de torre, una columna que commemora la victòria dels prussians i els austríacs contra Dinamarca el 1864. La columna uneix cinc avingudes. I com que la podem veure des de qualsevol cantonada, ens explica on som. Lectors, en teoria, al Tiergarten no us hauríeu de perdre.

El perímetre del parc és ampli, dona per a un bon trot. La volta completa s’acosta als set quilòmetres. D’acord, no és el parc més gran de Berlín. El recorregut del Tegeler Forest